arctangent 

Matemàtiques

Hi ha una certa vacil·lació a l’hora d’escriure aquest terme i altres de formació semblant (arc tangent, arc sinus, arc cotangent, etc.). Els podem trobar junts (arctangent), amb guionet (arc-tangent) o separats (arc tangent). Després d’haver traslladat la consulta a Enciclopèdia Catalana i al TERMCAT, i després d’haver parlat amb alguns especialistes, ens decantem per la grafia següent: arc tangent, arc sinus, arc secant, arc cotangent, arc cosinus, arc cosecant. Les raons d’aquesta preferència són les següents:

1. Es tracta de termes masculins, ja que el nucli de les denominacions és sempre arc. I així es posa de manifest conceptualment: el terme arc tangent es pot definir com l’arc (o l’angle, de fet: l’angle es mesura amb un arc) que té per tangent un determinat valor; l’arc cotangent, com l’arc que té per cotangent un determinat valor, i així successivament. Si ho escrivim junt (arctangent) sembla que el nucli sigui tangent i que arc- sigui una forma prefixada.

2. Les funcions hiperbòliques reforcen l’opció de la grafia separada: en el terme arc sinus hiperbòlic, per exemple, ens referim a l’arc (o angle) del sinus hiperbòlic, i al terme arc tangent hiperbòlica ens referim a l’arc (o angle) de la tangent hiperbòlica. O sigui: [[arc] [sinus hiperbòlic]] i [[arc] [tangent hiperbòlica]], de manera que no sembla que tinguin gaire sentit formes com arcsinus hiperbòlic i arctangent hiperbòlica, ja que l’adjectiu hiperbòlic només afecta el segon component de la denominació.

A banda d’això, hi ha força vacil·lació a l’hora d’escriure aquests termes abreujats, sobretot per la irrupció d’abreviacions procedents de les calculadores i dels tractaments de textos que actualment sembla que estan arraconant les abreviacions més tradicionals.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS