variable confusora o confonedora? 

Matemàtiques

La forma més habitual en els textos d’estadística (especialment en estudis epidemiològics), tant en català com en castellà, és la forma variable confusora o factor confusor o simplement confusor, com a formes totes tres sinònimes. En aquests contextos es troba poques vegades la forma confonedor (o confundidor, en castellà). L’equivalent anglès és confounding variable, per la qual cosa la forma confusor no es pot atribuir a la influència de l’anglès.

Probablement la forma confusor es pot entendre com un cultisme format per analogia amb altres verbs que tenen la mateixa base lèxica, com ara difusor (< difondre) o transfusor (< transfondre). De fet, si observem els derivats de verbs de la segona conjugació inclosos al DIEC que acaben en -usor, observarem que tots són cultismes (d’origen o per analogia) i que formen part del llenguatge cientificotècnic, mentre que els acabats en -onedor (d’origen patrimonial) estan relacionats amb oficis (componedor, fonedor, tonedor) o altres activitats domèstiques (ponedor). A favor de la forma confusor hi juga el fet que tots els verbs formats per la mateixa base lèxica fondre (del llati fundere), llevat de fonedor, formen els derivats a partir de la forma culta:  difusor (DIEC), transfusor (DIEC), infusor (Neoloteca).

Hi ha encara la possibilitat d’assajar altres adjectiu derivats de la mateixa arrel, com ara confusionari, confusioner o confusionista, però aquests adjectius no es troben documentats en els textos d’estadística, probablement perquè tenen certes connotacions que no escauen en un text científic (especialment confusioner i confusionista) o perquè denoten certa voluntat de confondre (confusionari adj Que més o menys conscientment confon les idees, els fets, etc. Un esperit confusionari. [DIEC]) que no és atribuïble a una variable.

Per tot això, es pot concloure que la forma confusor o variable confusora està ben formada en català.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS