liminoidal o liminoide, liminalitat o liminaritat? 

Altres

La liminaritat (o liminalitat) és un concepte creat per l’antropòleg Arnold Van Gennep que fa referència a la fase d’un ritual en què es traspassa el llindar d’un estat a un altre. El terme està format, doncs, sobre el terme llatí limen ‘llindar’. Cal tenir present que en català ja es disposa de mots formats sobre aquesta base llatina, que són liminar, preliminar i subliminar. Així, doncs, no és necessari ni convenient crear un altre adjectiu amb un sufix diferent (-al). I si partim de liminar, obtenim el substantiu liminaritat (i no liminalitat).

Pel que fa a liminoide, sembla que és un terme encunyat per l’antropòleg Victor Turner que fa referència a tot allò que només sembla liminar, però que no ho és ben bé. La formació es basa en l’ús del sufix -oide ‘amb forma de’, ‘semblant a’, que trobem en tants altres mots, com ovoide ‘en forma d’ou’. Aquests adjectius en -oide, poden encara derivar en adjectius en -oidal (com ovoidal, sinònim d’ovoide). Així, doncs, sembla que liminoide i liminoidal poden ser formes sinònimes. A més, els adjectius en -oidal poden tenir també el sentit de relatiu o pertanyent a l’adjectiu o adjectiu substantivat en -oide (com deltoidal que pot ser sinònim de deltoide, ‘que té forma de delta grega’, o pot voler dir ‘relatiu o pertanyent al múscul deltoide’).

Així, doncs, sembla que és igualment correcte parlar de personatges liminoides que de personatges liminoidals. Ara bé, si es vol tenir en compte la freqüència d’ús d’una expressió, a Internet no s’ha trobat cap cas de personajes liminoidales i, en canvi, trobem trenta ocurrències de personajes liminoides.

Context

La noció de linealitat: situacions liminars i personatges liminoidals. Els ritus de pas com a mecanismes de nihilització o anonadament. La communitas. Liminalitat i perill.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS