polinomial, monomial, binomial 

Matemàtiques

Els diccionaris consultats (DIEC, GDLC, Cercaterm, etc.) recullen l’adjectiu polinòmic (relatiu o pertanyent als polinomis) i binomial (relatiu i pertanyen als binomis). No contenen cap adjectiu relatiu o pertanyent als monomis. Tots tres substantius (polinomi, binomi i monomi) estan formats de la mateixa manera (per analogia amb binomi). Això hauria de fer pensar que tots tres haurien de formar l’adjectiu de la mateixa manera, ja que comparteixen el mateix sufix. Però cap obra de referència recull l’adjectiu polinomial (alternativament a polinòmic). No obstant això, sembla que ha de ser lingüísticament acceptable, més que més quan l’adjectiu en qüestió apareix en un mateix text juntament amb monomial o binomial.

S’ha fet la consulta a l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC i ens han respost el següent [05-11-07]:

Pel que fa a la consulta sobre la possible formació d’un segon adjectiu de polinomi (en les obres lexicogràfiques ja es recull polinòmic) amb la grafia polinomial, després de parlar-ne amb les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica, s’ha considerat que, si bé és cert que el substantiu polinomi s’ha format per analogia amb binomi, la formació de l’adjectiu s’ha produït per mitjà de processos diferents.

L’adjectiu binomial sembla que el vam recollir com un manlleu i, de fet, ja figurava en el Fabra manual. En canvi, l’adjectiu polinòmic l’hem creat a partir de les regles de derivació pròpies de la nostra llengua (tot i que cal reconèixer que en català també tenim el sufix -al). En conseqüència, atès que ja tenim fixat un adjectiu de polinomi (per tant, no tenim cap necessitat lingüística per crear-ne un de nou), des de les Oficines Lexicogràfiques no es recomana que s’introdueixi una altra forma (polinomial) per a designar el mateix que polinòmic. Així, malgrat que els substantius els hem creat per analogia, els adjectius s’han format en èpoques diferents i per processos també diferents.

 

Context

sistemes d’equacions polinomials
distribució monomial
ordres monomials i divisió de polinomis

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana. Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm> [Consulta: 1 setembre 2007].

Insitut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat> [Consulta: 1 de setembre de 2007].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS