comportament hidrofílic/hidrofòbic? 

Química

En general, els adjectius que signifiquen ‘afinitat per’ tendeixen a acabar en -fil i els que signifiquen el contrari, en -fob. Per interferència amb l’anglès, a vegades, es fan acabar erròniament en -fílic i -fòbic, respectivament; en català, els adjectius acabats així fan referència generalment als substantius en -fília o -fòbia. Per exemple, un malalt pot ser hemofílic si pateix hemofília, però no direm mai que un malalt és hemòfil, perquè no té cap ‘afinitat per la sang’. I direm que un ascensor és claustrofòbic si provoca claustrofòbia, però no direm que és claustròfob, perquè l’ascensor no és ‘contrari als llocs tancats’.

Així, si parlem de les propietats d’una substància, per exemple, direm que és hidròfila o hidròfoba segons com es comporti amb l’aigua.  L’adjectiu hidrofòbic, en canvi, sembla que remet més a la idea de la hidrofòbia, especialment  com a manifestació patològica (veg. GDLC).

És possible, no obstant això, interpretar que comportament hidrofílic o hidrofòbic és un comportament relatiu o pertanyent a la propietat (no a la patologia) dita hidrofília o hidrofòbia. Davant del dubte, però, és preferible usar la forma més breu, com fem amb altres adjectius de formació semblant, com ara xenòfob, en què probablement direm comportament xenòfob més que no pas comportament xenofòbic.  

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS