diofàntic/diofantí (tipus d'equacions) 

Matemàtiques

Totes les obres de referència en català (DIEC, GDLC, GEC, Cercaterm, etc.) recullen la forma diofàntic, que és un adjectiu derivat de l’antropònim Diofant d’Alexandria (matemàtic de l’antiga Grècia). En castellà, l’adjectiu que recull el Vocabulario científico y técnico és també diofántico dins l’entrada ecuación diofántica. En anglès (com en francès) l’adjectiu és diophantine. En italià és diofantino. No sabem la raó per la qual el català i el castellà s’han decantat per l’ús del sufix -ic, enlloc del sufix (com han fet altres llengües). Si cerquem al DIEC2 adjectius acabats en -àntic i adjectius acabats en -antí, veurem que no són gaire abundants, però predominen els acabats en -àntic, molts dels quals procedeixen de paraules gregues: apofàntic (gr. apophantikós), atlàntic (gr. atlantos), periàntic (gr. peri + anthos ’flor’), xàntic (gr. xanthós ’groc’), etc. Dels acabats en -antí (que són molt pocs) podem destacar elefantí (del llatí elephantis o del grec elephantos) i gegantí (del llatí gigantis o del grec gigantos).

Per tant, no hem trobat una raó que impedeixi o desaconselli l’ús del sufix per formar el derivat diofantí. En aquests casos l’única raó per preferir una forma o altra és la tradició. Com que en el camp de les matemàtiques hi ha poca tradició escrita en català, un cop més es fa difícil de discernir quina forma ha tingut més pes tradicionalment. El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, tampoc no ens ajuda, ja que només té recollit el lema diofàntic, però totes les 22 ocurrències d’aquest lema tenen una única font (un llibre de Pascual Llorente, de 1984). Així, doncs, només ens queda observar quina és la forma més abundant a Internet, on trobem un predomini de la forma diofàntic.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS