Gotinga/Göttingen 

Ciències de la terra

La Gran Enciclopèdia Catalana només recull la forma no adaptada gràficament Göttingen per a aquest topònim alemany. La forma Gotinga, que és una possible adaptació gràfica al català a partir de la pronúncia alemanya, no està recollida en cap obra de referència. En general, els topònims i antropònims conserven la forma original, sense adaptar, llevat dels casos en què hi ha una llarga tradició en l’adaptació d’un determinat nom propi. Si aquesta tradició no existeix, sempre és preferible de mantenir la forma original, ja que fer-ne adaptacions no consensuades pot dificultar-ne la comprensió. Com que aquesta és una norma força internacional, és preferible de mantenir-la sempre. Quant a la manera de pronunciar els mots no adaptats gràficament, sempre és preferible la pronúncia original (si se sap, és clar).

Per tant, els topònims sense tradició en la llengua d’arribada són considerats com internacionalismes que no s’han d’adaptar. És lògic que sigui així, ja que seria una empresa impossible adaptar al català tots els topònims del món. I si es decidís adaptar només els més rellevants no hi hauria manera de posar-se d’acord en la llista, que aniria canviant conforme les relacions entre països o ciutats anessin variant. I si totes les altres llengües intentessin de fer el mateix, arribaria un moment que ningú entendria res. A més, seria molt difícil trobar la manera d’adaptar gràficament al català els topònims d’altres llengües a partir de la pronúncia de la llengua original: en les llengües més properes culturalment pot ser més fàcil (sempre que no hi hagi gaire variació dialectal en la llengua d’origen), però en les llengües més allunyades seria pràcticament impossible de fer-ho amb certesa. Les úniques normes sistemàtiques que existeixen són les de transliteració de topònims o antropònims d’altres alfabets cap al català (i fixem-nos que són normes de transliteració, no pas de transcripció).

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS