infermer -a 

Ciències de la vida i la salut

Des d’un punt de vista morfològic, aquest mot tant podria ser un substantiu (com recullen els diccionaris) com un adjectiu. En el diccionari trobarem paraules de formació similar amb la doble possibilitat d’adjectiu i substantiu, com ara aventurer; altres que només són adjectius, com ara canaller (’a qui agraden molt les criatures’), i altres que només poden ser substantius, com ara cuiner. Per tant, podem dir que el sufix -er té la possibilitat de fer derivats que poden ser substantius o adjectius. El fet que siguin una cosa o altra depèn de l’ús. Per exemple, es diu llibre de cuina i no es diu pas llibre cuiner. De manera similar, tradicionalment s’ha usat la forma infermer -a només com a substantiu. Darrerament, però, hi ha exemples d’usos adjectius: diagnòstics infermers, professionals infermers, camp d’acció infermer, etc. La forma més conservadora, d’acord amb els usos recollits en els diccionaris (també en els diccionaris castellans), és l’ús de la perífrasi d’infermeria: diagnòstics d’infermeria, professionals d’infermeria, camp d’acció d’infermeria, etc., que considerem preferible en els usos més formals.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS