monomarental? 

Economia i empresa

El mot monomarental és un compost format pel prefix mono- i l’adjectiu marental. El problema de la base marental és que és un derivat incorrecte, ja que pressuposa un substantiu marent inexistent en català o en llatí. La forma monomarental s’ha creat per analogia amb monoparental, partint de la idea errònia que parental fa referència al pare.

El compost monoparental és una formació correcta a partir del prefix mono i l’adjectiu parental, procedent de la base llatina parens, -ntis. És important tenir en compte que la forma llatina parens, -ntis, d’acord amb la informació del GDLC, fa referència tant al pare com a la mare (com passa amb l’anglès parent), ja que és una forma que procedeix del participi de present del verb parĕre (‘parir, engendrar’), aplicat inicialment al pare i la mare indistintament, sobretot en plural, i que, més tard, va passar a designar els familiars (que és el significat que donem en català a parent). 

Per tant, l’adjectiu compost monoparental, en la seva lectura correcta, fa referència a un progenitor, tant si és mare com si és pare, i quan es parla de família monoparental, a priori, no podem saber si es tracta d’una família amb una mare o amb un pare. En el mateix DIEC, dins l’entrada família, trobem la subentrada família monoparental definida com a «família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills». El mateix trobem al DRAE per al castellà monoparental: «Dicho de una familia: Que está formada solo por el padre o la madre y los hijos».

Si cal precisar el sexe del progenitor únic, seguint la recomanació del Termcat, podem parlar de família monoparental femenina o bé de família monoparental masculina.

La forma monomarental és una formació incorrecta lingüísticament per diverses raons: perquè no s’oposa a monoparental (ja que parental no vol dir del pare, sinó del pare o la mare, com ja hem explicat) i perquè no hi ha cap nom ni llatí ni català (ni castellà) que justifiqui aquesta formació. És a dir, no hi ha un nom llatí *marens -ntis, que pugui produir marental. La forma llatina de què deriva mare és mater -tris, d’on prové l’adjectiu maternal, de la mateixa manera que el substantiu pare prové del llatí pater -tris, i dóna paternal. Així, doncs, en lloc de monomarental hauria de ser monomaternal, que s’oposaria a un monopaternal; però aquestes formes no s’utilitzen i, per tant, les hem de descartar. 

Si, malgrat tot, volguéssim admetre aquest compost com a formació analògica malgrat l’anomalia que presenta, cal dir encara que tampoc no està ben formada des d’un punt de vista semàntic, ja que monomarental vol dir ‘d’una sola mare’, cosa que no descriu pas una família monoparental femenina, sinó una família tradicional, amb un pare i una mare. A més, si convenim que monomarental vol dir ‘amb una mare sola’ i, per tant, monoparental vol dir ‘amb un pare sol’, com en direm de la família amb un sol progenitor sense especificar?

Per tot això, els termes normalitzats en català (DOGC 5887) són família monoparental, família monoparental femenina i família monoparental masculina.

Més informació a La finestra neològica: «"Parental" no ve de "pare"» i a les fitxes del Cercaterm corresponents a família monoparental femenina i família monoparental masculina.  

Context

El cas de les famílies monoparentals. Grups de convivència monomarental monoparental femenina: definicions, debats, nous perfils i necessitats

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS