roncus? 

Altres

La paraula llatina rhonchus (procedent del grec rhonkhos) ha donat les formes catalanes patrimonials ronc i roncar. Però, en l’àmbit mèdic, també s’usa la forma culta rhonchus (escrita de diverses maneres segons la llengua) per referir-se als «sorolls de tonalitat greu, produïts pel pas de l’aire a través d’uns bronquis amb la mucosa inflamada o recoberta de mucositats seques» [DEM], que també el rep el nom de ranera ronca. Amb aquest sentit, trobem la denominació anglesa rhonchus (fidel a la grafia llatina); en francès trobem la forma adaptada ronchus i en espanyol, la forma també adaptada, roncus, que trobem ben definida i explicada en el Diccionario de términos médicos de la Real Academia Nacional de Medicina, on es diu:

(lat. rhonchus del gr. rhónkhos ‘ronquido’; reintr. con nuevo significado por R. T. H. Laennec en 1828) [ingl. rhonchus]

1  s.m. Ruido respiratorio de tono bajo y profundo, de frecuencia de unos 200 Hz, que se percibe en la auscultación pulmonar (en los dos tiempos de la respiración) por la presencia de secreciones en los bronquios de gran calibre. Los roncus se modifican con la tos, suelen implicar obstrucción bronquial y se detectan en la traqueobronquitis aguda y, sobre todo, en la reagudización de los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica.

SIN.: estertor ronco.

OBS.: Plural invariable: "los roncus". || Puede verse también "ronco".

Així, doncs, en castellà hi ha tres maneres de referir-se a aquests sorolls: roncus, ronco i estertor ronco. En català, en les obres de referència (DEM, Cercaterm, DIEC, DGLC) només hi ha dues possibilitats: ronc i ranera ronca.

Tenint en compte que en català la forma ronc ja s’utilitza per referir-se a una altre tipus de soroll (el que es fa roncant) i que altres llengües com l’anglès, el francès i el castellà disposen de la forma culta per referir-se a aquest sentit mèdic, sembla lògic que en català també s’accepti la forma culta roncus (adaptada gràficament, tal com es fa normalment amb els cultismes catalans). Cal tenir present, a més, que en el llenguatge mèdic, els llatinismes en -us són molt freqüents: fetus, virus, escapus, humus, lapsus, locus, nevus, etc.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

GDLC: Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <http://www.diccionari.cat/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS