l'estimo / me l'estimo 

Gramàtica

El pronom reflexiu es i els de primera i segona persona (em, et, ens, us) apareixen en diversos tipus de construccions:

A banda d’aquestes estructures més habituals i ben descrites en les gramàtiques, hi hauria alguns casos més d’ús d’aquests pronoms, que no estan tan estudiats i que són objecte de discussió entre els especialistes:

La diferència sintàctica bàsica entre l’un i l’altre és que el datiu ètic no ha de concordar amb el verb obligatòriament, mentre que el tèlic sí. D’altra banda, el pronom tèlic és, en general, incompatible amb un SN sense determinant o quantificador: *S’empassa pollastre, *Es beu cervesa, *No s’escolta gent.

L’apropiació o interiorització que denota l’ús del datiu tèlic no s’ha d’interpretar únicament en un sentit físic —empassar-se, menjar-se, beure’s—, sinó també en un sentit intel·lectual o perceptiu —llegir-se, pensar-se, saber-se, escoltar-se, mirar-se—, o fins i tot afectiu —estimar-se.

Bibliografia

Rosselló, Joana. «El SV, I: verb i arguments verbals». A: Solà, J. et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, § 13.4.3.2.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS