metilvinil cetona? 

Química

Segons el llibre Nomenclatura de química orgànica (llibre blau de la IUPAC) la forma preferida en català és cetona metil vinílica, però és també acceptable metil vinil cetona. S’explica així a la introducció (pàg. xxi):

«En anglès, i l’alemany actua similarment, els noms ràdico-funcionals es formen anteposant els noms del radical o radicals al de la classe funcional. Aquesta construcció confereix als noms dels radicals un clar sentit adjectival. A les llengües llatines, el mateix tipus de construcció ha conduït, en determinats tipus de composts tals com els derivats halogenats, els sulfurs, els peròxids, els esters, les sals orgàniques, els alcohols i els àcids, a dues formes totalment equivalents d’anomenar el nom del radical o radicals: l’adjectivada i la de complement, si bé en tots dos casos s’anomena en primer lloc el nom de classe funcional, paral·lelament al que és tradicional en el camp de la Química Inorgànica. Tanmateix, a l’hora de triar una de les dues formes, s’han establert preferències per a cada tipus de compost, moltes de les quals tindrien una certa justificació històrica a través de la relació de les funcions amb els anions de la Química Inorgànica. Així, hom acostuma a dir: clorur de metil, sulfur de dimetil, etc. emprant la forma de complement, però, en canvi, alcohol etílic i àcid acètic, fent servir l’adjectivada.

»El problema es presenta, però, quan s’anomena pel sistema ràdico-funcional altres tipus de composts, tals com èters, cètones, sulfòxids i sulfones, la relació dels quals amb la Química Inorgànica és molt menys evident. En efecte, si bé l’anglès i l’alemnay continuen construint els noms amb el sentit adjectival esmentat, llengües llatines tals com el francès, l’italià i el castellà han adoptat, bé oficialment o bé en la pràctica, una nomenclatura, que podríem anomenar de juxtaposició, però que no és res més que una simple translació dels noms anglesos i alemanys, i que presenta un evident caràcter de barbarisme. Així, el compost CH3—CO—CH2—CH3, el qual rep en anglès el nom ethyl methyl ketone, s’anomena en francès éthyl-méthyl-ketone. Com es pot veure, aquests noms no representen tan sols un barbarisme, sinó una pèrdua del sentit original de la nomenclatura ràdico-funcional.

»En l’adaptació al català d’aquests tipus de noms hom ha constatat l’existència d’una tradició, si bé predominantment oral, de l’ús de noms de juxtaposició. Conseqüentment, la solució que s’ha adoptat ha estat, d’una part, la de mantenir la validesa d’aquests tipus de noms donant però, d’altra part, preferència a formes de tipus adjectival, que presenten el doble avantatge de no ésser estranyes a l’idioma i consevar llur sentit ràdico-funcional. D’aquesta manera, el compost mencionat anteriorment com a exemple s’anomena cetona etil metílica, amb preferència a etil metil cetona
 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS