Oxirinc o Oxirrinc? 

Altres

El topònim de l’antiga ciutat egípcia coneguda pels nombrosos papirs d’època grecoromana que s’hi han trobat, rep dues grafies diferents en català segons l’obra que consultem: Oxirinc (amb una erra) i Oxirrinc (amb dues erres). La forma catalana és una adaptació del grec Oxyrhynchos, que és el nom que la ciutat va rebre a partir de l’any 332 aC, en què es va convertir en una colònia grega. Aquest nom és un compost format pels elements grecs oxi- ‘bec’ i -rinc ‘punxegut’, i fa referència a un peix mitològic egipci de morro allargat.

Cal tenir present que la normativa catalana sobre compostos a la manera culta estableix que, quan el segon element comença per erra, no s’ha de duplicar encara que la pronúncia sigui d’erra múltiple. En són un bon exemple els compostos ornitorinc o otorinolaringòleg. Per aquesta raó, l’adjectiu oxirinc -a (no pas el topònim) que documentem al DIEC i a altres obres, s’escriu amb una erra:

oxirinc -a adj. [ZOA] Que té el bec punxegut. [DIEC]

Únicament els compostos acabats en -ràgia, en -rea o en -reisme s’escriuen amb doble erra, tal com ho feia el grec: hemorràgia (aímorragia), diarrea (diárroia), gonorrea (gonórroia).

En la resta dels compostos cultes, i independentment de les vacil·lacions que hi hagi hagut en el passat, la Comissió Lexicogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans va prendre l’acord de regular-les amb una sola erra, tot i mantenir la pronúncia d’erra múltiple. Així, en la primera edició del DIEC es van produir alguns canvis respecte al diccionari Fabra, un dels quals és l’adjectiu oxirinc: micorriza > micoriza; oxirrinc > oxirinc; catarrins > catarins; cinorròdon > cinoròdon, etc.

La vacil·lació gràfica -r-/-rr- a l’hora d’escriure en català el mot oxirinc pot tenir l’origen en la vacil·lació que ja es donava en grec antic entre les formes oxýrynkhos i oxýrrynkhos. Alguns diccionaris de grec antic i de llatí reflecteixen la dualitat gràfica del mot oxirinc. Així, el diccionari grec-anglès de Liddell-Scott el recull amb doble erra, ὀξύρρυγχος [oxýrrynkhos], el diccionari grec-francès de Bailly dóna les dues possibilitats, però prefereix la variant amb dues erres: «ὀξύρυγχος, ou mieux ὀξύρρυγχος, ος, ον», [oxýrynkhos, ou mieux oxýrrynkhos, os, on], i el diccionari llatí-francès de Gaffiot dóna la forma gràfica amb una sola erra Oxyrynchus.

No obstant això, les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que han estat consultades sobre aquest cas, només han pogut documentar el topònim que ens ocupa amb erra simple en textos grecs o llatins. A continuació en reproduïm uns exemples:

[...] Aegyptus ipsa, quae iam inde uti Romano imperio iuncta est, regio iure regitur a praefectis, exceptis minoribus multis, Athribi et Oxyryncho et Thmui et Memphi maximis urbibus nitet. (Ammià Marcel•lí, Rerum Gestarum, 22, 16, 6)

[...] ἰχθύων δὲ θαλαττίων πάντες μὲν οὐ πάντων ἀλλ ̓ ἐνίων ἀπέχονται, καθάπερ [oxyryngkhytai = habitants d’Oxirinc] τῶν ἀπ ̓ ἀγκίστρου: σεβόμενοι γὰρ τὸν ὀξύρυγχον [oxýrynkhon] ἰχθὺν δεδίασι μή ποτε τὸ ἄγκιστρον οὐ καθαρόν ἐστιν ὀξυρύγχου [oxyrýnkhou] περιπεσόντος αὐτῷ. (Plutarc, De Iside, 7)

[...] ἰχθύες δ ̓ ἐν τῷ Νείλῳ πολλοὶ μὲν καὶ ἄλλοι χαρακτῆρα ἔχοντες ἴδιον καὶ ἐπιχώριον, γνωριμώτατοι δὲ ὅ τε ὀξύρυγχος [oxýrynkhos] καὶ ὁ λεπιδωτὸς καὶ λάτος καὶ ἀλάβης καὶ κορακῖνος καὶ χοῖρος καὶ φαγρώριος ὃν καὶ φάγρον καλοῦσιν, [...] (Estrabó, Geografia, XVII, 2)

[...] εἰσὶ δὲ πολλοὶ περὶ τὸν Πόντον, φέροντες τὴν ὀνομασίαν ἀπὸ τῆς λίμνης τῆς Μαιώτιδος. Νειλῷοι δ ̓ εἰσὶν ἰχθύες, εἲ γ ̓ ἔτι μνημονεύειν δύναμαι πολυέτη τὴν ἀποδημίαν ἔχων, νάρκη μὲν ἡ ἡδίστη, χοῖρος, σῖμος, φάγρος, ὀξύρυγχος [oxýrynkhos], ἀλλάβης, σίλουρος, συνοδοντίς, ἐλέωτρις, ἔγχελυς, θρίσσα, ἄβραμις, τύφλη [...] (Ateneu de Nàucratis, Deipnosofistes, 312a)

En resum, l’acord pres per la Comissió de Lexicografia mira de posar ordre en la grafia d’aquests compostos. Seguint aquest acord, tant l’adjectiu oxirinc -a com el topònim Oxirinc, han d’escriure’s amb una sola erra, més que més tenint en compte els textos antics abans esmentats, on el topònim sempre apareix amb una sola erra.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS