policy streams 

Dret i ciències socials

El terme policy streams, en el context esmentat, fa referència al model teòric de Kingdon (Kingdon, J. (1984). Agendas, alternatives, and public policies. Boston: Little, Brown.), en què s’explica com s’estableixen les agendes polítiques. Segons l’autor hi ha tres streams o corrents: el corrent dels problems (problem stream), el corrent de les polítiques públiques (policy stream), és a dir, el de les solucions que es donen als problemes, i el corrent polític (political stream). Si en un moment determinat, aquests tres corrents convergeixen favorablement (és a dir, hi ha possibles solucions disponibles per a resoldre un determinat problema i el context polític afavoreix l’aplicació d’aquesta política) aleshores és molt possible que el problema i la solució formin part de l’agenda política d’un govern. En l’apartat de la bibliografia mostrem alguns documents que expliquen en què consisteix aquest model. A continuació reproduïm un fragment explicatiu en anglès del conceptes policy streams i policy windows de Kingdon:

Kingdon’s (1984) policy streams model suggests that he agenda setting process is influenced by the coming together of three separate ‘streams’ during policy windows or windows of opportunity. The streams are the problem stream, where
particular issues are recognised as significant social problems; the policy stream, where policies are developed and assessed; and the political stream, in which the other two exist and which determines the overriding policy discourses, the political structure and change in public opinion among other external changes. Kingdon argues that internal or external events can trigger policy windows that provide opportunities for policy entrepreneurs to push forward a particular issue in the problem or policy stream or change to overall policy discourse. (article complet)

Sovint es fa referència a aquest model com a model dels corrents múltiples o com a model dels corrents de polítiques públiques (policy streams). El problema que presenta aquesta darrera designació és que s’utilitza el mateix terme per referir-se al conjunt i a una de les parts. És el cas del context de la consulta, en què es pot pensar que els policy streams (és a dir, els corrents de polítiques públiques) consten de tres corrents: el dels problemes, el de les polítiques públiques i el de la política. Això no s’entén gaire si no és que s’interpreta que l’expressió policy streams no fa referència als tres corrents, sinó a la teoria en general, que tracta de corrents de polítiques públiques i d’oportunitats (policy windows). És a dir, oportunitats que es presenten perquè unes determinades polítiques públiques es duguin a terme, cosa que ve condicionada per la confluència dels tres corrents esmentats, entre els quals hi ha el de les polítiques públiques.

Per evitar equívocs, potser seria preferible optar per una altra redacció en aquest context, com ara: el model dels corrents de Kingdon, el model dels corrents múltiples, (expressions que hem documentat a Internet), o potser model dels corrents en les polítiques públiques (si afegim model ja s’entén que els tres corrents que s’esmenten a continuació pertanyen al model i no pas a les polítiques públiques), etc.

Context

Policy streams: problemes, polítiques públiques i política.

Bibliografia

Un marco para el análisis de las políticas públicas: características y elementos definitorios del modelo de las corrientes múltiples de J. W. Kingdon.

Aplicación de Conocimientos y Establecimiento de Políticas

Políticas públicas

La agenda de gobierno, ley federal de transparencia y acceso a la información pública gubernamental

 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS