soft matter? 

Química

El terme anglès soft matter és una traducció del terme francès matière molle, terme creat per Madeleine Veyssié durant els anys 70 quan treballava al Laboratori de Física de Sòlids d’Orsay, tal com s’explica en l’article matière molle de la Wikipedia en francès:

La ’matière molle’ est un domaine de recherche à l’interface entre la physique, chimie, et biologie qui s’intéresse à l’étude de systèmes physico-chimiques très variés, que l’on appelle aussi ’fluides complexes’. L’expression ’matière molle’ a été inventée par la physicienne Madeleine Veyssié dans les années 1970 au Laboratoire de Physique des Solides d’Orsay ‘…pour désigner tout ce qui va des matières plastiques aux bulles de savon, en passant par les gels, les élastomères, les cristaux liquides, les crèmes cosmétiques, les boues, les pâtes céramiques, etc..’ 1 . Cette expression est très utilisée de nos jours au point qu’un grand journal de la Royal Society of Chemistry traitant du domaine, né en 2005, Soft Matter 2, a pris pour nom sa traduction littérale en langue anglaise (les anglo-saxons utilisent également le terme (en)Soft Condensed Matter’) (matière condensée molle).

Es pot comprovar la veracitat d’aquesta informació a l’article de P. G. Gennes (premi Nobel de Física el 1991) titulat «Soft matter: more than words», publicat per la Royal Society of Chemistry el 2005.

La predominància de l’anglès com a llengua de comunicació científica pot arribar a fer-nos veure la forma traduïda (anglesa) com a original i la forma original (francesa) com a traduïda i, potser fins i tot, com a poc adequada. En aquest cas, afortunadament, hi ha documentació suficient per saber que el concepte que ens ocupa va ser batejat per primer cop en francès i que, per tant, el terme anglès, i potser l’únic universalment conegut entre els especialistes, no és més que una traducció. 

Si en el discurs científic català és sempre recomanable d’usar una terminologia adaptada i evitar tant com sigui possible la proliferació injustificada de manlleus de l’anglès, encara ho és més en aquest cas, en què la forma anglesa no és el nom originari. Més que més, quan la forma adaptada al català matèria tova es troba documentada en una font de referència com la Gran Enciclopèdia Catalana, on trobem l’entrada següent:

matèria tova
Camp de recerca de la física de la matèria condensada que se centra en l’estudi dels sistemes físics que poden ser deformats de manera simple per tensions o fluctuacions tèrmiques, com ara líquids, col·loides, polímers, escumes, etc, mentre que els efectes quàntics són negligibles.

Un exemple típic d’estudi són els cristalls líquids que es poden trobar en certes pantalles d’ordinador, descoberts per P.-G.de Gennes, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física el 1991.

També cal tenir present que altres llengües romàniques disposen d’una proposta adaptada alternativa a l’ús del manlleu anglès, que trobem abastament documentades a Internet: matéria mole (portuguès), materia soffice (italià), materia blanda (castellà).

En català, també trobem el terme matèria tova o la variant matèria condensada tova al Cercaterm, a la classificació del catàleg de la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques universitàries, i en el llibre Química Física I: Aplicació de la termodinàmica a sistemes d’interès químic (de Publicacions i Edicions de la UB). 

Per totes aquestes raons, els Serveis Lingüístics recomanem l’ús del terme adaptat matèria tova en substitució del manlleu anglès soft matter.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS