erlenmeyer, bunsen, kitasato? 

Química

Alguns estris de laboratori tenen el nom del seu inventor. És el cas del bec de Bunsen, del matràs d’Erlenmeyer o matràs de Kitasato. També és habitual que aquests estris siguin coneguts simplement pel nom propi usat com a nom comú: tres erlenmeyers, dos bunsens, un kitasato. En aquests casos el més habitual és tractar el nom propi com un nom comú i escriure’l amb minúscula inicial. El fet que aquests noms tinguin flexió de nombre, com es pot veure en els exemples anteriors, és la prova que són tractats com a noms comuns.

El Diccionari de l’utillatge químic fa aquesta mateixa proposta, tal com es pot veure en la consulta en línia dels termes bunsen (o bec de Bunsen o bec Bunsen), erlenmeyer (o matràs d’Erlenmeyer o matràs Erlenmeyer) o kitasato (o matràs de Kitasato o matràs Kitasato). També es proposa aquest tractament en el núm. 28 de la revista Panacea, on a la pàgina 153 es diu: «Los nombres propios que se usan como un nombre común para designar un objeto (un bunsen, un erlenmeyer) o un procedimiento (un southern, un northern) se escriben con minúscula, pero se mantiene la mayúscula cuando se usa el nombre del objeto o procedimiento seguido de su inventor o descubridor. Por tanto, son igualmente válidos: un bunsen y un mechero Bunsen; un erlenmeyer y un matraz Erlenmeyer; un southern y una transferencia Southern».

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS