nanoindentació 

Física

D’acord amb les informacions de la Gran Enciclopèdia Catalana, els assaigs de duresa es fan amb un penetrador (indenter, en anglès). Un penetrador fa penetracions (indentations, en anglès). El verb anglès indent (d’on deriven els deverbals indenter i indentation) prové d’una forma medieval anglesa endenten (tal com recull el Webster, que al seu torn està formada sobre l’arrel llatina dent, -tis). Aquesta paraula no ha arribat al català ni al castellà fins ara, que ens arriba a través de l’anglès. Per aquesta raó els diccionaris generals de llengua catalana o castellana no recullen cap mot d’aquesta família etimològica. Per als usos del verb anglès indent referits a la formatació de paràgrafs, per exemple, s’utilitza la forma catalana sagnar (i el derivat indenting equival al derivat sagnia). El mateix podem dir del castellà (sangrar, sangrado).

El DEM obre una porta a aquesta família de mots amb l’entrada indentació: 1. Condició d’oscat 2. Disposició que recorda la de les dents.

En el context de la consulta, tot i la proposta d’Enciclopèdia, els usuaris d’aquesta terminologia sempre utilitzen els anglicismes adaptats nanoindentació i nanoindentador. Només cal consultar Internet per veure que no hi ha cap ocurrència de, per exemple, nanopenetració o nanopenetrador (tampoc en castellà). El mateix hem observat per al portuguès. Probablement l’aparença llatina d’aquesta família de mots, que els fa fàcilment adaptables a qualsevol llengua romànica, juga a favor de la seva implantació. Però cal no perdre de vista que es tracta d’un anglicisme innecessari que s’ha evitat en altres àrees de coneixement. Per tant, la forma més recomanable per evitar l’anglicisme, seria nanopenetració, que vol dir exactament el mateix. No obstant això, la presència exclusiva de la forma nanindentació en els documents que hi ha a Internet, fa que convingui anar alerta en la substitució sistemàtica d’una forma per l’altra sense consentiment de l’autor del text.

Context

Equips de propietats mecàniques per a assaigs de duresa i nanoindentació, tracció-compressió, adherència, flexió a quatre punts.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS