estuarines? 

Ciències de la terra

L’adjectiu derivat d’estuari és, segons el GDLC i el Diccionari de geologia, estuarià (en masculí), estuariana (en femení).

Val a dir que és potser l’única paraula del diccionari que és un substantiu acabat en -ari i que fa l’adjectiu adjuntant el sufix -à (-ana). La resta dels casos que s’han trobat, o bé no tenen cap adjectiu derivat (com ara horari, comentari, propietari, diccionari, itinerari, etc.) o bé fan l’adjectiu amb el sufix -al (com ara actuari > actuarial, empresari > empresarial, funcionari > funcionarial, notari > notarial, salari > salarial, vicari > vicarial). Només s’ha trobat un cas recollit al DIEC amb el sufix -ic, ovari > ovàric. Potser per això, perquè no és gens habitual que els noms en -ari tinguin derivats adjectivals i perquè, quan en tenen, no ho fan mai amb el sufix -à (-ana), la forma estuarià (estuariana) es fa una mica estranya. No obstant això, altres llengües també presenten aquest derivat amb el mateix sufix: estuarine (en anglès), estuariano (en castellà), esturien (en francès). Malgrat tot, en alguns textos també es documenten les variants estuàric (estuàrica) i estuarial, tant en català com en castellà o en anglès.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS