miscigenació? 

Altres

A la GEC, dins l’article cultures afroamericanes, hi surt la forma miscegenació (no pas miscigenació) i en el context es defineix breument com a ‘barreja de sang’. Està formada de manera similar a miscel·lània, és a dir, amb el formant misce- del llatí miscere. Fora d’aquest article de la GEC, però, no trobem aquesta denominació (ni cap variant) en cap de les obres catalanes de referència. En canvi, en anglès, la major part dels diccionaris recullen el mot miscegenation. A la Wikipedia podem veure que l’article anglès miscegenation està associat a l’article castellà mestizaje. Aquesta mateixa correspondència (miscegenation/mestizaje) es troba al IATE (la base de dades de traducció de la UE), al Termium (base de dades del Canadà) entre l’anglès i el francès, miscegenation/métissage; i al GDT (base dades del Quebec).

Per tant, sembla que, en general, cal fer correspondre miscegenation amb mestissatge. No obstant això, el mot anglès miscegenation es va crear en un moment molt determinat als Estats Units i a partir de la base de l’existència de la raça com a realitat biològica, tal com s’explica dins l’article miscegenation de la Wikipedia. La mateixa paraula miscegenation, diu el mateix article, parteix de la base que en els creuaments interètnics hi ha barreja (misce-) de gènere (genus). Avui, en tant que aquesta visió ha quedat superada, la paraula miscegenation es tendeix a evitar en favor d’altres formes més neutres, tal com s’explica en aquest paràgraf:

In the present day, the word miscegenation is avoided by many scholars, because the term suggests a concrete biological phenomenon, rather than a categorization imposed on certain relationships. The term’s historical use in contexts that typically implied disapproval is also a reason why more unambiguously neutral terms such as interracial, interethnic or cross-cultural are more common in contemporary usage. The term remains in use among scholars when referring to past practices concerning multiraciality, such as anti-miscegenation laws that banned interracial marriages.

D’acord amb la darrera frase, també en català podria tenir justificació l’ús de miscegenació si es vol fer referència al context històric i social que va donar lloc al naixement del mot en anglès, però no sembla adequat usar-lo en altres contextos. A més, el mot mestissatge (a diferència de miscegenació) té l’avantatge que no té connotacions negatives i, des d’un punt de vista etimològic, no pressuposa cap visió concreta de la biologia humana, ja que només suggereix la idea de barreja. 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS