herboristeria o herbolari? 

Altres

La denominació herboristeria està recollida al GDLC, que remet a herbolari 2 (Botiga on es venen herbes i plantes medicinals). La denominació herboristeria sembla que s’ha pres del castellà herboristería, que al seu torn s’ha pres del francès herboristerie. La forma francesa herboristerie és un derivat del nom d’ofici herboriste, que segons el Portail lexical del CNRTL és una forma d’etimologia una mica complexa, amb moltes variants gràfiques al llarg del temps i amb canvis de -l per -r (herboliste > herboriste):

Étymol. et Hist. 1. 1442 herboliste « celui qui connaît les vertus médicinales des plantes » (P. Ferguet, Mirouer de la vie hum., f. 101 rods Gdf. Compl., s.v. arboriste); 1499 [date d’impr.] arboliste (La grande Nef des fous du monde, fol. 36 rods Mén. 1750, s.v. herboliser); 1545 herboriste (G. Guéroult, Hist. des Plantes, 315 ds Delb. Notes mss); 2. 1690 « celui qui tient un commerce de plantes médicinales » (Fur.). Empr. aux parlers méridionaux; il est dér. du représentant du lat. class.herbula « petite herbe » dimin. de herba « herbe », cf. a. prov. erbolestier, albolestier 1379 « marchand de légumes verts », erbolaria, erboliera 1366 « marché aux herbes » (Pansier), herbolarie 1466 « id. » ds Lévy; les formes en ar- résultent de l’hésitation en m. fr. entre ar- et er- (v. aussi herboriser); le changement de l en r, herboliste devenant herboriste 1545 (supra), s’explique − soit par l’infl. des mots de la famille de arbre*, − soit par l’assimilation de l’l à l’r précédente, peut-être déjà en prov. (FEW t. 4, p. 408b). 

Ara bé, tant el francès herboriste com el català herbolari, tenen en comú l’etimologia llatina herbula (herba petita). En el cas del català, l’evolució cap al mot patrimonial herbolari ha estat menys accidentada que l’evolució que ha donat pas a la forma francesa herboriste. Però la forma herborista, en català, està inclosa també al DIEC i al GDLC amb uns significats diferents dels que té herbolari:

[DIEC] herborista: Col·leccionista de plantes.

[DIEC] herbolari: Persona que ven herbes i plantes medicinals.

[GDLC] herborista: Persona que herboritza. [herboritzar: Recórrer una contrada o anar al camp per tal de recollir plantes, per estudiar-les o col·leccionar-les.]

[GDLC] herbolari:  Persona que cull i ven herbes i plantes medicinals.|Botiga on es venen herbes i plantes medicinals.

Sembla, doncs, que el francesisme herborista s’ha pres en un sentit diferent del d’herbolari. No sembla que tingui sentit, doncs, que l’herboristeria sigui la botiga d’un herbolari (com es proposa al GDLC); més aviat sembla que hauria de poder ser el lloc que conté una col·lecció d’herbes (és a dir, el lloc d’un herborista), però per dir això ja tenim la paraula herbari. Així, doncs, sembla que l’herboristeria és una proposta innecessària i confusionària, que és preferible d’evitar.

 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS