afer de tràmit o assumpte de tràmit 

Dret i ciències socials

Carles Duarte (1991) defineix l’expressió assumptes de tràmit com un «enunciat constant» dins l’ordre del dia dels punts a debatre en una reunió i explicita que «el mot afer es considera poc adient en aquest context, car significa “assumpte d’una certa importància, risc o perill”, amb un matís de relleu que contrasta amb el valor poc rellevant que s’atribueix a les qüestions a les quals s’aplica aquesta fórmula». En aquesta línia, Josep Lacreu (1994) la defineix com a «punt de l’ordre del dia habitual en les reunions que es dedica al tractament de qüestions reglamentades d’importància menor».

Per tant, convé evitar el terme afer en aquesta expressió, perquè fa referència a temes de forta rellevància, i optar pel mot assumpte, que es refereix només a qüestions secundàries que es poden resoldre o tractar en una reunió.

Bibliografia

Duarte, Carles; Alsina, Àlex; Silvina, Segimon (1991). Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d¿Administració Pública, p. 311 i 312.

Lacreu, Josep (1994). Vocabulari administratiu. Oliva: Direcció General de Política Lingüística; Colomar.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS