pronosupinació, flexoextensió 

Ciències de la vida i la salut

Els mots flexoextensió i pronosupinació són compostos en què els dos elements de què es componen mantenen una relació de coordinació (‘flexió i extensió’, ‘pronació i supinació’), com podem trobar en els compostos adjectius del tipus grecoromà (‘grec i romà’) o el cas recollit en el mateix context de la consulta humerocubital.

Malgrat tot, hi ha una diferència important entre les formes flexoextensió i pronosupinació d’una banda, i les formes grecoromà i humerocubital de l’altra. En el segon cas, es tracta de formacions cultes en què el primer formant correspon a un mot grec o llatí, del qual es pren l’arrel (sense desinències), que s’uneix al segon formant amb la vocal o (i a vegades la vocal i). Així, greco- procedeix del llatí graecus, i humero- procedeix del llatí humerus. En el cas dels noms compostos flexoextensió i pronosupinació, les formes flexo- i prono-, independentment del fet que puguin coincidir formalment amb formes cultes —prono- podria ser la forma prefixada de l’adjectiu llatí pronus ‘tirat endavant’—, són en aquest cas una truncació de flexió i pronació respectivament amb l’addició de la vocal d’enllaç o, pròpia de la composició culta, la qual cosa els dóna una forma aparentment culta sense que ho siguin.

Però en la formació culta pròpiament dita de compostos nominals, el primer formant no està mai en relació de coordinació amb el segon formant, sinó que el modifica, com ara broncodilatació (bronco- < del gr. bronchos ‘bronquis’) ‘dilatació bronquial’.

És per això que cal no confondre un procés de formació amb l’altre: una cosa és la composició culta i una altra cosa és la composició per truncació, encara que els formants puguin tenir una aparença culta, com en el cas de flexoextensió i pronosupinació. Val a dir que en el camp de les ciències de la salut, és especialment abundant aquest tipus de formació de compostos per truncació d’aparença culta: gerontogeriatria (gerontologia + geriatria), tocoginecologia (tocologia + ginecologia), etc.

Context

L’articulació humerocubital permet:
a.    La pronosupinació.
b.    La flexoextensió.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS