domino i trimino 

Matemàtiques

El GDLC recull dues entrades que només es distingeixen per l’accent:

dominó [del fr. domino, íd. (s. XVI), possiblement argot clerical per abreviació de la fórmula litúrgica Benedicamus Domino ’Beneïm el Senyor’] Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa. | Dòmino

dòmino [1839; del ll. domino ’jo venço, guanyo’, llatinisme pronunciat pel guanyador de la partida, o potser del fr. domino ’vestit talar’, a causa del color negre del revers de les fitxes] Joc de taula [...] | Conjunt de les fitxes [...]

Si afegim la informació etimològica que hi ha al DRAE, veurem que hi ha una certa circularitat en l’etimologia:

dómino (Del lat. domĭno, yo gano). Dominó.

dominó (Del fr. domino, y este del m. or. que dómino). Juego [...] | Conjunto de las fichas [...] |Traje talar [...]

En el cas del castellà totes dues formes són sinònimes. En català, en canvi, la sinonímia és parcial, ja que el vestit talar només es pot expressar amb la forma aguda, i la forma esdrúixola s’utilitza preferentment per a referir-se al joc o a les peces del joc.

Per a l’anglès, el Webster conté una sola entrada domino per a totes les accepcions esmentades i amb la indicació etimològica següent: French, probably from Latin (in the ritual formula benedicamus Domino let us bless the Lord.

Independentment de les vacil·lacions que presenten les diverses fonts en l’etimologia del mot, sembla clar que no es tracta d’un mot que contingui formants del tipus do + mino, com esperaríem per correspondència amb altres formacions com trimino (trímino o triminó), tetramino, etc. Aquests altres mots formats a la manera de dòmino parteixen de la base (encara que no tingui fonament etimològic real) que la d de dòmino vol dir ’dos’ (com si es tractés del prefix di-) i a partir d’aquí es poden formar molts altres mots amb la suposada base -omino (que voldria venir a dir ’forma’) precedida dels prefixos numerals tri-, tetra-, penta-, etc.

A la Wikipedia hi ha un article molt extens sobre polyomino, hiperònim dels mots anteriors, on es dóna l’etimologia següent:

The word polyomino and the names of the various orders of polyomino are all back-formations from the word domino, a common game piece consisting of two squares, with the do- beginning fancifully analyzed as a version of the prefix di- meaning “two”. The origin of the word domino for the game piece is suggested to derive from Latin dominus via the use of domino for a masquerade garment.

En aquest mateix article trobem els diversos tipus de polyominoes: monomino, domino, tromino, triomino, tetromino, pentomino, hexomino, etc. Com podem veure, en tots els casos es conserva la base -omino, cosa que no passa en la forma de la consulta, trimino.

Finalment, si consultem el Cercaterm, veurem que hi ha una part d’aquesta família de mots recollida a la Neoloteca, cosa que vol dir que es tracta de termes aprovats pel Consell Supervisor. Podem veure que s’ha optat per mantenir la forma esdrúixola per a tots els termes, per analogia amb dòmino: poliòmino, dòmino, triòmino, tetròmino, pentòmino, hexòmino. Fixem-nos que en tots aquests casos, i d’acord amb les formes angleses, la base és sempre -òmino, i no pas -mino.

 

Context

Amb un quadrat sabem que podem enrajolar la nostra habitació. Amb dos quadrats obtenim un rectangle. Tenim un domino. Sabem que podem enrajolar la nostra habitació. Mirem de trobar primer totes les figures que es poden obtenir amb tres quadrats. Tindrem tots els triminos. Quins polígons haurem obtingut? Retallem en cartolina un model de rajola. Quins mosaics podem obtenir si enrajolem la nostra habitació. 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS