m'és llagut? 

Gramàtica

Es tracta del participi del verb lleure:

v. intr. [LC] Un acte o acció, ésser lícit a algú. A vós no us és llegut de fer això.
intr. [LC] Tenir l’avinentesa, el temps, de fer una cosa. Quan me lleurà vindré.

La forma correcta del participi és llegut.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS