si escau / si s'escau 

Gramàtica

Sovint és difícil de veure la diferència que hi ha entre les expressions si escau i si s’escau, molt productives en l’àmbit jurídic i administratiu, i quan n’hem d’emprar una en comptes de l’altra. Aquesta confusió, en general, es produeix perquè el castellà utilitza la locució en su caso en un seguit de contextos per als quals el català disposa d’aquestes dues possibilitats, que no són equivalents ni, per tant, intercanviables:

La locució si s’escau significa si s’esdevé, si es produeix, si té lloc (una cosa).

Aquesta situació hipotètica, si s’escau, exigirà una reestructuració de personal.
L’execució del projecte, si s’escau, demanarà una gran inversió.
L’apel·lació de la sentència, si s’escau, comportarà que es trametin les actuacions a l’Audiència.

En canvi, la locució si escau significa si convé, si va bé, si cal, si és procedent.

Els treballadors revisaran el conveni i, si escau, el signaran.
Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior.
El recurs d’apel·lació, si escau, l’ha de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Bibliografia

Insitut d¿Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d¿Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat> [Consulta: 1 de setembre de 2007].

Manual de llenguatge judicial [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia i Interior, 2003, pàg. 92. <http://www.gencat.cat/justicia/doc/doc_88604569_1.pdf> [Consulta: 14 de novembre de 2007].

Manual d¿estil. La redacció i l¿edició de textos. 3a ed. Barcelona: Eumo Editorial; Associació de Mestres Rosa Sensat; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra, 2007, pàg. 760.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS