bivaluat, multivaluat 

Matemàtiques

Els adjectius bivaluat i multivaluat són calcs de l’anglès (two-valued logic, multivalued logic, etc.). L’adjectiu català correcte és bivalent i poli- o plurivalent. Així, es diu que la lògica clàssica és bivalent (veg. DIEC2, GDLC) i que la lògica difusa és polivalent (veg. DIEC2, GDLC) o plurivalent (GDLC). El Cercaterm recull una fitxa en què aquest concepte rep el nom de lògica multivalent. Malgrat que DIEC2 i GDLC opten pel formant grec poli- (enlloc del formant llatí multi-), en el cas de la lògica de dos valors, opten pel formant llatí bi- (enlloc del formant grec di-, probablement perquè aquest s’utilitza més en el camp de la química), cosa que sembla poc congruent, ja que tots els mots de la sèrie haurien d’estar formats amb formants de la mateixa llengua culta. Potser per aquesta raó el GDLC també proposa la forma plurivalent (amb el formant llatí pluri-).

Si mirem les ocurrències que presenten aquestes tres formes proposades a Internet, obtenim els següents resultats:

lògica polivalent: 39

lògica plurivalent: 1

lògica multivalent: 5

Per tant, sembla que l’opció preferible és lògica polivalent i lògica bivalent.

Context

Aquesta assignatura s’ocupa de les lògiques no clàssiques (com les lògiques multivaluades polivalents i les lògiques borroses). Aquestes lògiques modelen el raonament en contextos més amplis que el bivaluat bivalent o binari.

Bibliografia

GDLC: Enciclopèdia Catalana. Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm

DIEC2: Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat

Cercaterm

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS