commuting? 

Economia i empresa

El terme anglès commuting fa referència a l’activitat de desplaçar-se diàriament des del lloc de residència fins al lloc de treball o estudis. Vegem-ne la definició de la Viquipèdia:

Commuting is periodically recurring travel between one’s place of residence and place of work, or study, and in doing so exceed the boundary of their residential community. It sometimes refers to any regular or often repeated traveling between locations, even when not work-related. A distinction is also often made between commuters who commute daily or weekly between their residence to work place, and are therefore considered respectively local or long-distance commuters.

Tal com s’explica a la mateixa Viquipèdia i en altres fonts, la paraula commuting prové de les tarifes reduïdes ("commutades") de què els habitants dels suburbis obrers disposaven a finals del segle XIX per accedir diàriament a les ciutats en què treballaven. 

En català (i en altres llengües), aquesta noció es troba expressada principalment amb les denominacions següents, segons si es posa més èmfasi en el tipus de moviment (d’anar i tornar) o en la necessitat de fer-lo: 

Cal tenir present que aquest concepte està evolucionant, ja que també ho fan els tipus de desplaçaments. Així, un document de la Generalitat de Catalunya explica que mobilitat pendular i mobilitat obligada són termes diferents i que, a més, designen conceptes superats. D’acord amb la informació que aporta, els conceptes nous haurien de ser mobilitat en forma de núvol (en comptes de mobilitat pendular) i mobilitat quotidiana (enlloc de mobilitat obligada). Aquesta diferència conceptual es pot acabar d’entendre en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, que explica:

«Tradicionalment, aquesta mobilitat s’havia associat a la mobilitat obligada per motius de treball i/o estudis, i tenia caràcter pendular, de casa a la feina o de casa al centre d’estudis i a la inversa. No obstant, en l’actualitat aquesta distinció (obligada i no obligada) és arbitrària perquè els motius per a moure’s són més i més diversos: anar a comprar, dur la mainada a l’escola o a música, anar a classe de dansa, anar a fer gestions... Són raons que tenen a veure amb la satisfacció de necessitats (educatives, sanitàries, laborals...), però també amb noves tendències (augment de la productivitat, increment del consum, conciliació de la vida familiar i laboral i ampliació del temps lliure, ...) així com amb l’estratègia personal o familiar de consum i les classes socials...»
«Així, s’ha passat d’una mobilitat obligada a una mobilitat quotidiana i d’una mobilitat pendular a una mobilitat en núvol, que vincula diferents punts d’origen i destinació i que afecta cada vegada a un nombre més gran de persones.»

En resum, l’expressió anglesa commuting, per l’origen mateix del mot, no té una traducció fàcil al català, però hi ha expressions més o menys fixades que pretenen representar el mateix concepte, posant més èmfasi en un o altre aspecte: moviment pendular (o mobilitat pendular), mobilitat obligada o quotidiana. Si sabem que es refereix a la mobilitat diària per raó de feina (que és l’origen de la denominació anglesa commuting), l’expressió catalana més acostada és possiblement mobilitat obligada laboral o per feina. Al Cercaterm hi ha una fitxa, sense indicació de la font d’origen, que recull la denominació mobilitat obligada per treball, però pensem que l’expressió per feina o laboral és més adequada.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS