externisme? 

Filosofia

Al GDLC i a l’Enciclopèdia.cat hi ha una entrada externalisme, que sembla un concepte proper:

Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.

S’oposa a l’internalisme, que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics. Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles. Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra; a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles segons el punt de vista de l’estudiós.

En el camp de la lingüística, però, els contextos que trobem són pràcticament tots amb la denominació externisme (en lloc d’externalisme), concretament en el cas de l’expressió externisme lingüístic. En trobem uns quants exemples en llibres. El mateix passa en castellà, on trobem molts exemples de l’expressió externismo lingüístico i gairebé cap d’externalismo lingüístico. Així, doncs, cal concloure que es tracta de termes diferents tot i que estiguin formats sobre la mateixa base lèxica. 

Context

Kripke: referència directa i externisme lingüístic

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS