directivitat 

Ciències de la vida i la salut

En psicologia clínica i en altres camps de coneixement, la directivitat fa referència a la qualitat de directiu (d’allò que dirigeix). Alguns exemples extrets d’Internet ho corroboren:

Vilar, Jesús. “Entre el respecte a la persona atesa i la directivitat del professional”. Full Informatiu, núm. 33 (febrer 2006), pàg. 38-39.

L’entrevista consta d’un guió que ha servit per administrar els estímuls (introduccions i preguntes, el protocol de l’entrevista es troba a l’annex) d’una forma estable per a tots els grups. S’han cuidat els enunciats i preguntes evitant la “directivitat”, disminuint l’efecte d’aquiescència social i mantenint la motivació de l’informant (http://www.ub.es/grc_psicosao/arees_treball/docs/NROCA.pdf)

Este tipo de entrevista tiende a estructurarse de manera directiva, auque el nivel de directividad que alcance depende del entrevistador y de las exigencias del tratamiento, según cada paciente y su problema. (http://html.rincondelvago.com/psicologia-clinica_1.html)

Atès que l’adjectiu (a vegades substantivat) directiu- iva amb aquest sentit està documentat a qualsevol diccionari català, el derivat nominal directivitat cal considerar-lo també correcte, tot i no estar documentat en les obres lexicogràfiques de referència.

 

Context

Les habilitats bàsiques

  1. Els prejudicis i l’acceptació del client
  2. L’escolta activa
  3. L’empatia
  4. La gestió de les emocions del psicòleg
  5. La congruència amb un mateix o autenticitat
  6. La directivitat
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS