mellizos i gemelos 

Altres

En castellà hi ha una distinció entre els mots gemelo i mellizo, com podem veure en el DRAE:

mellizo, za.

(Del lat. vulg. *gemellicĭus, de gemellus, gemelo).

1. adj. Dicho de un hermano: Nacido del mismo parto que otro y originado por la fecundación de distinto óvulo. U. t. c. s.

2. adj. Dicho de un hermano: gemelo (nacido en el mismo parto que otro). U. t. c. s.


gemelo, la.

(Del lat. gemellus).

1. adj. Dicho de un hermano: Nacido en el mismo parto que otro y originado por la fecundación del mismo óvulo. U. t. c. s.

2. adj. Dicho de un hermano: Nacido de un mismo parto, y más especialmente de un parto doble. U. t. c. s.


Aquesta diferència significativa entre els mots gemelo i mellizo, com es pot veure, no és etimològica, ja que tots dos mots deriven del mateix mot originari. Per tant, ha estat l’ús els que els ha atribuït significats diferents. Els diccionaris de medicina en castellà, però, no es fan ressò d’aquesta distinció popular i acostumen a presentar els dos mots com a sinònims i a donar preferència al mot gemelo, sota el qual es presenten els diferents tipus de bessons: gemelos verdaderos o monocigóticos, gemelos falsos o dicigóticos, etc.

En català només hi ha un mot per expressar els dos tipus de germans nascuts en un mateix part: bessó (bessona). Aquest mot, com es pot veure té una etimologia molt diferent de la que ha donat origen als dos mots castellans. Vegem-ho a l’entrada del GDLC:

bessó -ona

[1184; d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base preindoeuropea o també indoeuropea *bekione o bektione que inclouria la idea de ’doble’ o ’parella’]

adj i m i f BIOL Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.

A l’entrada bessó del DEM podem veure els diversos tipus de bessons que hi ha:

bessó -ona adj i m i f

(al Zwilling; an twin, conjoined twins; c gemelo, mellizo; fr jumeau; it gemello)

Cadascun dels dos o més individus nascuts d’un mateix part. Els bessons poden ésser idèntics, monozigòtics o univitel·lins i fraterns, dizigòtics o bivitel·lins (polizigòtics o plurivitel·lins en els casos en què els fraterns són més de dos). Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide. Els bessons fraterns procedeixen de zigots separats originats per la fecundació de diversos òvuls per tants altres espermatozoides. Són anomenats bessons conjunts (an conjoined twins) o siamesos els monozigòtics units per una part més o menys extensa del cos; els bessons conjunts poden ésser simètrics o iguals i asimètrics o desiguals, quan un d’ells s’ha desenvolupat incompletament (bessó conjunt paràsit) i l’altre ha experimentat un desenvolupament normal o gairebé normal (bessó conjunt autòsit).

Val a dir que l’anglès, com el català, només té un mot general per referir-se a tots els bessons: twins.

Bibliografia

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es> [Consulta: 14 de novembre de 2007.

DEM: Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>

GDLC: Enciclopèdia Catalana. Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm> [Consulta: 1 setembre 2007].

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS