solifluir i solifluxió 

Ciències de la terra

El terme solifluxió s’ha pres de l’anglès solifluction, que, segons els Webster, consta de dos formants: soli- (del llatí solum, sòl)i fluction (del llatí fluctio -onis, flux). El verb solifluir, en què el radical és el verb fluir, es pot considerar una derivació inversa de solifluxió, ja que estem usant el verb fluir (en llatí fluo), d’on deriva el substantiu fluctio -onis, que en català és fluxió. Per tant, podem considerar correcte el verb solifluir, tot i que es troba poc documentat.

[Graella de termes]
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS