corporitzar, corporeïtzar i corporificar 

Altres

Els diccionaris catalans únicament recullen la forma corporificar, amb els significats següents:

1 v. tr. [LC] Atribuir un cos (a un ésser incorpori). Corporificar un àngel.
2 1 tr. [LC] Reduir a un cos.
2 2 tr. [FIF] Ajuntar en una sola massa les gotetes escampades (de mercuri). Cal corporificar el mercuri.

Malgrat tot, res no impedeix la formació de derivats verbals mitjançant l’adjunció del sufix -itzar, tant o més productiu que el sufix -ificar, especialment si no es tracta d’un concepte tècnic. Per al castellà, per exemple, el DRAE recull totes dues possibilitats: corporificar i corporeizar (amb la variant corporizar). Per al català semblen igualment legítimes totes tres formes: corporificar (ja recollida als diccionaris i formada tardanament, segons el DCBV, en el llenguatge filosòfic a partir del radical llatí corpor-, i el sufix -ificar), corporeïtzar (forma no recollida als diccionaris, formada per adjunció del sufix -itzar al radical de l’adjectiu llatí corporeus, -a, -um), o bé corporitzar (forma no recollida als diccionaris, formada per adjunció del sufix -itzar al radical llatí corpor-).

En la tesi d’Elisenda Bernal, Els sufixos verbalitzadors del català, es parla del parell verbal amb el mateix radical corporificar i corporitzar (no es fa referència a la possible variant corporeïtzar, ja que no apareix als corpus de buidatge de què parteix l’estudi). Es constata que la forma corporitzar és més moderna i més usada en els corpus consultats, que no pas la forma recollida als diccionaris.

Actualment, a Internet trobem totes tres formes amb una freqüència d’ús similar; també pel que fa als derivats deverbals corporificació, corporització i corporeïtzació.

Bibliografia

DCBV: Alcover , Antoni M.; Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallora: Editorial Moll, 1930-1963. 10 v. <http://dcvb.iecat.net/>

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS