completació i compleció 

Matemàtiques

Els mots compleció i completació responen a processos de derivació diferents i que condueixen cap a un mateix significat genèric: acció o efecte de completar. El cas de compleció, que és la forma recollida pels diccionaris (també en el cas del castellà compleción), és una adaptació del mot llatí completio -onis, amb el mateix significat genèric que el mot català. La forma completació és una derivació del verb completar, que no recullen els diccionaris perquè han optat per la forma culta. L’adjunció del sufix substantivador -ció a l’arrel verbal dóna el mateix resultat significatiu que obtenim amb compleció.

Com argumenten els autors de l’article següent, publicat al butlletí electrònic Puntoycoma n. 24, és probable que s’hagi optat per la forma llatina, més que no pas per la forma derivada del verb (català o castellà), per influència de l’anglès, que també ha optat per la forma llatina adaptada completion.

A part dels significats genèrics que els mots derivats obtenen per adjunció del sufix, se’ls pot atribuir significacions especialitzades que quedin subsumides per la significació general, és a dir, que no hi entrin en conflicte, sinó que en siguin concrecions. En el contextos de la consulta, pertanyents a l’àlgebra, observem mirant contextos per Internet que hi ha una gran vacil·lació en l’ús d’aquestes dues formes, completació i compleció. Com que el significat genèric dels dos mots és el mateix, encara que procedeixin de processos derivatius diferents, sembla que han de ser formes necessàriament sinònimes. El fet que els diccionaris es decantin per la forma compleció (compleción, en castellà), fa que nosaltres també la recomanem com a forma preferent.

A la Gran Enciclopèdia Catalana trobem les entrades següents, relatives a la matemàtica, on es fa ús de la forma compleció:

compleció d’una part d’un conjunt: Fet d’afegir a un conjunt els elements que li manquen per completar-lo.

conjunt de Borel: Qualsevol conjunt que pugui ésser obtingut a partir d’una col·lecció numerable de conjunts oberts o tancats a la recta real mitjançant un seguit numerable d’operacions d’unió, d’intersecció o de compleció.

funció de Boole: Si A és una àlgebra de Boole, hom anomena funció de Boole de n variables, tota aplicació de An en A. El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, via les operacions d’A, l’estructura d’àlgebra de Boole. El conjunt P(E) de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P(E)n en P(E) que sigui definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complecions (assignació de complementaris) en E.

Context

Comprendre el procés de completació/compleció des d’un punt de vista algebraic.

Completació/compleció de grups abelians

Completació/compleció àdica d’un anell

Completació/compleció noetheriana

 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS