calavera? 

Ciències de la vida i la salut

El mot calavera s’ha trobat usat com a terme en algun material docent per referir-se al conjunt dels ossos del cap i de la cara. Efectivament, els diccionaris catalans DIEC2, GDLC i DEM defineixen calavera d’una manera que permet interpretar que és possible fer-ne un ús especialitzat, com si es tractés d’un terme d’anatomia:

DIEC2: [LC] [MD] Esquelet del cap humà.

DEM i GDLC: Esquelet del cap de l’home i, per extensió, l’esquelet sencer.

No obstant això, la majoria d’especialistes en medicina consultats pels Serveis Lingüístics no usen mai aquest mot com a terme del seu camp d’especialitat. És possible, doncs, que les definicions esmentades no n’acabin de reflectir l’ús real. La definició del DRAE, en canvi, sembla més precisa i fa més difícil fer-ne una interpretació terminològica:

DRAE: Conjunto de los huesos de la cabeza mientras permanecen unidos, pero despojados de la carne y de la piel.

Aquests usos esporàdics de calavera en contextos especialitzats també poden haver estat induïts per una correspondència forçada amb el mot anglès skull, que tant pot referir-se al conjunt dels ossos del cap i de la cara com només als del crani (veg. l’entrada crani del Diccionari d’anatomia del TERMCAT), i que té usos terminològics i no terminològics. 

En vista d’aquesta situació, els Serveis Lingüístics hem exposat el cas al TERMCAT per tal que, amb motiu de la revisió del DEM (projecte DEMCAT), es pugui estudiar a fons aquest cas i definir-lo clarament. Arran de la nostra consulta, el TERMCAT exposa el següent:

Segons hem pogut documentar, calavera designa els components de l’esquelet que formen el cap humà i no es fa servir com a terme especialitzat ni com a equivalent de les denominacions de Terminologia anatòmica; tampoc no és utilitzat habitualment ni en Anatomia, ni en Neurologia ni en Traumatologia. En català és, doncs, un mot propi de registres no especialitzats, especialment en àmbits no científics (humanístics o literaris).

La definició de calavera que apareix en el DEM (‘esquelet del cap de l’home i, per extensió, l’esquelet sencer’), tot i ser d’un diccionari d’especialitat, recull la definició de la llengua general (com passa en altres termes d’aquest diccionari, actualment en curs d’actualització) i coincideix amb la del DIEC (‘esquelet del cap humà’). En canvi, al DCVB és el terme crani el que porta aquesta càrrega genèrica (‘conjunt de vuit ossos que formen la part més elevada del cap. Per extensió, conjunt dels ossos del cap’), a diferència del DIEC (un crani és la ‘cavitat òssia del cap en què està contingut l’encèfal’).

En relació amb el terme català que es fa servir en contextos especialitzats, hi ha diverses formes que els experts utilitzen. Una d’elles, tal com proposeu, “crani i ossos de la cara”, però també existeixen les formes esplacnocrani (o viscerocrani) per a referir-nos a l’esquelet de la cara, i neurocrani per a designar els ossos que cobreixen l’encèfal.

Quant a l’equivalència del Diccionari d’anatomia entre skull i crani, valorarem la conveniència de recollir aquesta informació en una nota. En el cas del DEMCAT, adaptarem les fitxes afectades, que es podran consultar en la propera actualització semestral.

De la recerca efectuada també es desprèn que en contextos especialitzats més informals (p. ex., registre oral) el mot “crani” pot funcionar com a genèric (és l’ús que recull el DCBV) i que la forma “ossos facials”, sinònima de “ossos de la cara”, també es documenta en català. 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS