deglaciació, englaçament, deglaçar, glaciar... 

Ciències de la terra


El verb glaçar deriva del llatí glaciare, a partir del qual ha evolucionat cap al català. El substantiu glaciació no és un derivat del verb català glaçar, sinó que s’ha fet derivar del llatí glaciare, raó per la qual conserva la -i- del radical. És, doncs, un cultisme: un mot manllevat del llatí i adaptat al català i que, per tant, no ha sofert tots els canvis fonètics propis de l’evolució del llatí cap al català.

Sovint, els cultismes han nascut d’una necessitat denominativa nova, científica o tècnica. Aquest és el cas de glaciació, que no és ’el fet de glaçar-se una cosa’ (que podria expressar-se amb el derivat glaçament), sinó que fa referència a un fenomen geològic que el GDLC defineix de la manera següent:

f GEOL 1 Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del precambrià, en diversos períodes geològics en què el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.

2 Període durant el qual hi ha hagut una glaciació.

No obstant això, els mots patrimonials (els que han seguit tot el procés evolutiu) i els seus derivats també s’usen per referir-se a conceptes especialitzats. Aquest és el cas de glacera, mot derivat de glaç (i no pas del llatí glacies):

GEOMORF Massa de glaç formada en una regió de neus perpètues i que es mou lentament rost avall.

Convé fer notar que el castellà glaciar (equivalent de glacera) és una adaptació del manlleu francès glacier. També l’anglès ha optat pel manlleu francès glacier. Provablement ha estat així perquè cap de les dues llengües disposa d’un mot propi provinent del llatí glacies, com sí que té el català. Per això, en català s’ha pogut evitar fàcilment un manlleu que hauria estat innecessari.

El mot castellà glaciar també pot ser adjectiu, en el sentit de relatiu o pertanyent a la glacera, com podem veure en la segona accepció recollida al DRAE:

1. m. Masa de hielo acumulada en las zonas de las cordilleras por encima del límite de las nieves perpetuas y cuya parte inferior se desliza muy lentamente, como si fuese un río de hielo.

2. adj. Perteneciente o relativo al glaciar.

L’adjectiu castellà glacial, aleshores, s’utilitza per a referir-se a:

1. adj. Helado, muy frío.

2. adj. Que hace helar o helarse.

3. adj. Frío, desafecto, desabrido.

4. adj. Geogr. Dicho de la tierra o del mar: Que está en las zonas glaciales.

Per al català i també per a l’anglès només hi ha l’adjectiu glacial (cultisme pres del llatí glacialis), que tant serveix per fer referència al glaç com a la glacera:

adj 1 1 Relatiu o pertanyent al glaç i a la seva acció. Un fred glacial.
1 2 Relatiu o pertanyent a una glacera. Llengua glacial.
2 1 Abundant en glaç. Oceà Glacial.
2 2 GEOG Dit de les terres i mars que hi ha a les zones glacials.
2 3 GEOL Dit d’un interval de temps geològic marcat per un avanç del glaç cap a l’equador.
3 Molt fred. Un hivern glacial.
4 fig Sense ardor, passió, entusiasme, etc. Un autor glacial. Una rebuda glacial.
5 QUÍM Dit de l’àcid acètic i d’altres substàncies que es congelen a la temperatura ambient del laboratori.


El verb desglaçar deriva, segons el diccionari, de desglaç, que al seu torn deriva de glaç. També hauria estat possible derivar-lo del verb glaçar per prefixació. Fixem-nos que, a diferència de l’anglès, el prefix català és des- (i no pas de-):

des-

Prefix, del llatí dis-, que denota inversió del mot primitiu (desfer), negació (desagrair), privació (desprestigiar) i que en alguns casos equival a ’mal’ (desacollir).

Per tant, cal anar usar els derivats amb des-: desglaçar, desglaciació, etc. I cal evitar les formes incorrectes deglaçar, deglaciació, etc.

Tal com hem vist amb el nom glaciació (manllevat del llatí), que té un significat especialitzat no previsible a partir de glaçar, també el nom desglaciació, que expressa el procés invers a la glaciació, té un significat que no deriva de desglaçar. En canvi, el significat és força previsible com a derivat de glaciació + l’adjunció del prefix des-:

[de glaciació]

f Descobriment del substrat rocós d’un territori molt gran per efecte de la retracció de les glaceres, de llur fusió, a causa d’un escalfament climàtic.

En canvi, el deverbal desglaçament, derivat del verb desglaçar, té un significat general i previsible:

[de desglaçar]

m Acció de desglaçar o de desglaçar-se.

Pel que fa al procés de creixement o expansió d’un territori recobert pel glaç, a conseqüència d’un refredament climàtic, el mot que trobem documentat al DG és englaciació, i no pas englaçament. Això és lògicament així, ja que es tracta d’un derivat de la mateixa família conceptual que glaciació. De manera que el significat del terme englaciació es fa força previsible a partir de glaciació + l’adjunció del prefix en-:

en-
[ em- davant p i m ] Prefix, del llatí in, que significa ’posar dins, posar en estat de’. Ex: engreixar, emmurallar.

El mot englaçament, que és un derivat perfectament possible, tindria un significat més general, com glaçament i desglaçament.

Bibliografia

GDLC: Enciclopèdia Catalana. Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

DG: Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de geologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS