artigràfic? 

Història

L’adjectiu artigràfic és un derivat del nom artigrafia que, d’acord amb la documentació trobada, fa referència als textos que tracten d’art, cosa que concorda amb la formació del mot: arti- + -grafia (forma sufixada del gr. -graphía, derivat del mot gráphein, ‘escriure’). Trobem aquest terme definit en el llibre Conceptualismo(s) poéticos, políticos y periféricos de Pilar Parcerisas: «[…] Joaquim Dols definió la "artigrafia" como una especialidad ideológico-intelectiva centrada en el estudio del área de datos, realizaciones y manifestaciones llamadas artísticas, sea abordándolas desde un plano crítico, tratadístico, historicista, ensayístico, etc.». També el trobem en el text L’escultura catalana durant la guerra civil. El cas de Pere Jou: «És fàcil comprendre com la situació generada des de l’inici de la Guerra Civil trasbalsà absolutament la situació del món de la creació artística a casa nostra. Aquest és un tema poc tractat per la nostra artigrafia, que s’ha ocupat més, encara que també tímidament, d’explicar de quina manera va rebrotar l’art català després del conflicte, obviant el fet que molts creadors que visqueren la guerra en la seva maduresa, i que per aquest motiu no foren mobilitzats, seguiren en actiu durant aquells anys. La creació, el mercat, la crítica o les exposicions continuaren en actiu, encara que amb un pols arítmic.».

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS