sente't bé, sent-te bé 

Lingüística

L’imperatiu del verb sentir-se en l’expressió sentir-se bé (que en castellà és siéntete bien) pot tenir dues formes:

La forma sente’t, és una forma paral·lela a les que Fabra [1956, pàg. 63] recull i explica en la seva Gramàtica catalana, on diu: «En aquells verbs com vèncer, perdre, rebre, en què la segona persona del l’imperatiu termina en consonant (venç, perd, rep) i la tercera presenta el radical pur (venci, perdi, rebi), aquella pot revestir davant dels pronoms sufixats una segona forma treta de la tercera canviant la terminació i en e (vence, perde, rebe). Així, es diu molt vence-la, perde’ls, rebe’ls, culle-les, planye’m, etc., en lloc de venç-la, perd-los, rep-lo, cull-les, plany-me, etc. Cal evitar en la llengua escrita aquestes formes d’imperatiu en e, de les quals no són tolerables sinó more i, davant de hi i de ho, fuge, rebe i anàlogues, amb què s’eviten combinacions com mor-te, fuig-hi, rep-ho, etc.»

Bibliografia

Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. Barcelona: Teide, 1956.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS