anar a + infinitiu 

Gramàtica

En català, la perífrasi anar a + infinitiu només és correcta quan indica desplaçament físic (Em penso que va a jugar) o bé quan, amb el verb en passat, s’explicita la fase preparatòria o el caràcter imminent d’un esdeveniment que es pretenia realitzar (Em pensava que anava a caure). Però no és correcta amb el verb en present (*Em penso que va a caure), sinó que cal usar altres solucions segons el cas (Em penso que està a punt de caure; Em penso que caurà, etc.).

Vegem-ho amb més detall. Els Serveis Lingüístics de la UOC recullen els casos següents:

anar a + infinitiu
 
Categoria Perífrasi verbal
Descripció 1. Aquesta construcció és correcta quan no és perífrasi, sinó que es fa servir en sentit propi, és a dir quan anar vol dir ’moure’s d’un lloc a un altre’, ’dirigir-se a’.
2. És incorrecta com a perífrasi d’imminència; s’ha de substituir pel verb de què es tracti en futur, present d’indicatiu, imperatiu o amb un adverbi, segons el cas.
3. També és incorrecta la perífrasi amb el verb en imperfet d’indicatiu que indica intenció en el passat; s’ha de substituir pel verb de què es tracti en condicional. A vegades la construcció correcta, en passat o present, és amb poder + infinitiu.
Exemples 1. Vaig a fer el dinar [correcte si la persona que parla és en un lloc i ha d’anar a un altre].
2. Comencem [i no pas Anem a començar].
- Us diré una cosa que us sorprendrà [i no pas vaig a dir].
- Les transparències que us passaré són una explicació de la UOC [i no pas vaig a passar].
- Vegem quin temps farà demà [i no pas Anem a veure].
3. Va dir que no els ajudaria [i no pas anava a ajudar].
- Com ho farem / podem fer si no tenim prou eines? [i no pas anem a fer].
- No podia deixar la dona amb la criatura per a anar a futbol [i no pas anava a deixar].

El mateix es diu en l’ésAdir:

 A la fitxa 1698 de l’Optimot es fa una puntualització que cal tenir en compte:

És correcte anar per, anar a + infinitiu en català? 

El verb anar seguit de la preposició per o la preposició a i un infinitiu es pot fer servir per expressar que l’acció indicada per l’infinitiu estava a punt d’esdevenir-se. Tingueu en compte, però, que aquesta construcció només funciona en imperfet. Per exemple:

La mare anava per marxar.
El cotxe anava a caure.
El pare anava a renyar-lo quan el van interrompre.
 
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS