efecte hivernacle o efecte d'hivernacle? 

Física

Hem observat que en el conjunt de sintagmes que contenen el mot efecte, en tant que resultat de l’acció d’una causa, es poden fer els grups següents pel que fa a la presència o absència de preposició de entre efecte i el nom que l’acompanya:

  1. efecte + sintagma descriptiu (fa una funció adjectiva): efecte de retrocés, efecte de rodolament, efecte de so, efecte de tancament. El terme efecte de so té com a sinònim el sintagma efecte sonor. Per tant, es tracta de construccions que es podrien expressar amb un adjectiu, com passa amb efecte fotoelèctric, efecte advers, etc.
  2. efecte + nom propi: Generalment no duen preposició (efecte Auger, efecte Emerson, efecte Doppler); però hi ha algun cas que sí que en duen (efecte de Bohr, efecte de Kell).
  3. efecte + nom (que expressa la causa): Quan el nom que acompanya efecte n’expressa la causa, va introduït sempre per preposició (efecte de frontera, efecte de sobreexposició).
  4. efecte + nom (metafòric): Són casos en què la descripció de l’efecte es fa mitjançant una metàfora. En certa manera és un cas assimilable al grup de noms descriptius, ja que la metàfora és un recurs descriptiu. Hi ha certa tendència a construir aquests sintagmes sense preposició (efecte acordió, efecte bumerang, efecte corbata de llacet, efecte túnel, efecte dragó), però hi ha força vacil·lació (efecte d’oclusió, efecte de barrera, efecte de corona). 

Dins d’aquest darrer grup es podria incloure el terme efecte (d’) hivernacle, i probablement per això la forma (amb preposició o sense) presenta vacil·lació. Si s’observen les obres indexades dins Google Llibres, la fórmula efecte hivernacle és més abundant que efecte d’hivernacle. En canvi, la major part d’obres lexicogràfiques o terminològiques de referència proposen la forma efecte d’hivernacle (DIEC, Cercaterm, CiT), llevat del GDLC i la GEC, on es proposa la forma sense preposició efecte hivernacle.

Des d’un punt de vista lingüístic, totes dues formes són defensables, i la prova és que hi ha casos assimilables a un i altre cas. Davant d’aquesta situació, el més important és que dins d’un text s’usi sempre la mateixa fórmula, tenint en compte que la forma normativa (DIEC) és efecte d’hivernacle, però que la forma sense preposició no està explícitament rebutjada i és perfectament acceptable des d’un punt de vista lingüístic. 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS