manualitat? 

Pedagogia i ensenyament

El mot manualitat no té entrada en els diccionaris catalans. En el Cercaterm únicament apareix la forma plural (manualitats) com a sinònim complementari (denominació, per tant, menys recomanada) de treballs manuals com a terme que fa referència al «conjunt de treballs fets amb les mans propis dels escolars». En el Corpus textual informatitzat de la llengua catalana només s’han trobat dues ocurrències del lema manualitat i totes dues en textos dels anys 80, per tant és una forma relativament poc documentada en el passat.

Des d’un punt de vista formal, el mot manualitat és un derivat previsible de l’adjectiu manual amb el significat també previsible de ‘qualitat de manual’, com en els exemples següents, extrets de la GEC:  «[...] l’artista, que anava molt més enllà de la pura intel·lectualitat o manualitat de les obres elaborades», «Es caracteritza per la manualitat i l’esforç ...», etc. Per algun procés metonímic, el mot ha passat de designar la ‘qualitat de manual’ a ‘l’activitat de fer coses manuals’ (manualitats) o a ‘un resultat concret d’aquesta activitat manual’ (manualitat). Aquests conceptes es designen també amb l’expressió treballs manuals o treball manual.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS