màster 

Pedagogia i ensenyament

El plural de màster és màsters, com qualsevol paraula catalana amb una terminació igual o similar, independentment del fet que es tracti d’un manlleu adaptat de l’anglès. Podeu trobar aquesta informació implícitament en l’entrada del DIEC per a máster:

màster

1 m. [PE] [AD] Grau acadèmic de les universitats anglosaxones intermedi entre el de llicenciat i el de doctor.
2 m. [AD] Estudis de postgrau de formació professional especialitzada que es realitzen en centres universitaris.

El fet que aquesta entrada no contingui cap informació sobre el plural, vol dir que es tracta d’un mot regular que, per tant, es comporta d’acord amb les regles de formació de plurals que es descriuen a les Instruccions del DIEC, concretament a l’apartat 7, «Representació de les formes de plural», del qual us en reproduïm un fragment rellevant:

Cal tenir en compte que els casos en què no es dóna informació sobre el plural s’ajusten a les regles següents:

a) Quan el nom acaba en -a àtona, el plural es forma canviant aquesta -a en -es, amb els consegüents canvis ortogràfics (taula taules, problema problemes, paga pagues, vaca vaques, pasqua pasqües, llengua llengües, pluja pluges, força forces).
b) Quan el nom acaba en vocal tònica, el plural es forma afegint -ns al singular, amb els consegüents canvis ortogràfics (pa pans, camí camins, sarraí sarraïns, cançó cançons).
c) Quan el nom és agut, masculí i acaba en -s, -ç o -x, el plural es forma afegint -os al singular (permís permisos, braç braços, peix peixos, crucifix crucifixos).
d) Quan el nom acaba en -s i no està comprès en el cas c, o bé quan és un compost el segon element del qual és un plural, el plural és igual al singular (pols [f.], llapis, petjapapers, adobacossis).
e) 1. Quan el nom no està comprès en cap dels casos anteriors, el plural es forma afegint -s al singular (torre torres, vel vels, forn forns).
2. Quan el nom és masculí i acaba en -sc, -sp, -st i -xt, admet dues formes de plural: una en -s i una altra en -os (de bosc, boscs i boscos).
3. Quan el nom és agut, masculí i acaba en -ig, admet dues formes de plural: una en -s i una altra en -os, amb els consegüents canvis ortogràfics (de assaig, assaigs i assajos; de fastig, fastigs i fastijos).

El mot màster queda inclòs en el punt e.1., per la qual cosa fa el plural afegint simplement -s.

En castellà, el plural de máster ha de ser másteres, com fan totes les paraules castellanes amb una terminació semblant. Tot i així, en molts textos castellans s’usa la forma másters per influència del plural anglès. Trobareu aquesta informació i molta més al DPD (de la RAE) a l’article sobre máster.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DPD: Diccionario panhispánico de dudas [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://buscon.rae.es/dpdI/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS