dermatoglif o dermatòglif 

Ciències de la vida i la salut

El mot dermatòglif (amb accent) està recollit en el GDLC i la GEC. El DIEC no recull aquest mot, però recull altres mots amb el mateix formant -glif, tots plans(amb accent en el formant anterior): àglif, anàglif, diàglif, petròglif i tríglif.

La forma sense accent, la trobem recollida en una fitxa del Cercaterm, però aquesta fitxa no és gaire fiable ja que la font no és de procedència Termcat. Això es pot veure fàcilment consultant l’Optimot, a través del qual el Termcat només mostra les obres pròpies.

D’acord amb la consulta que s’ha fet a l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de la Secció Filològica de l’IEC, quatre dels mots recollits al DIEC —àglif, anàglif, diàglif i tríglif— s’han adoptat directament del grec (tal com recull el Greek English Lexicon), és a dir, no s’han format en català. Com que el formant -glif té la vocal breu, l’accent recau en la vocal llarga del formant anterior.

És per aquest motiu que els altres mots que creem en català (petròglif, dermatòglif, etc.) amb el formant -glif s’han de construir per analogia amb els casos esmentats anteriorment (sempre que -glif sigui realment un formant amb el significat primari de ‘caràcter’ o ‘tret’). En conseqüència, el terme dermatòglif és pla i cal accentuar-lo.

És el mateix que passa amb les paraules formades amb -graf, o amb -lit. I això amb independència del que faci el castellà (fixem-nos, per exemple, en el cas de electròlit i electrolito).

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

GEC: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <http://www.enciclopedia.cat>.

Optimot. <http://optimot.gencat.cat>.

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS