expertons, expertisatge i contraexpertisatge 

Matemàtiques

Si bé no s’ha trobat una definició clara del concepte expertó, hi ha alguns fragments de textos en línia que en donen una idea:

«specialised intelligent process unit»

«The concept is built on co-ordinated teams of specialised autonomous objects (expertons), each knowing how to do a certain process optimally.»

Al costat d’aquest terme, hi ha les expressions expertisatge i contraexpertisatge, que fan referència, sembla, a l’acció duta a terme pels especialistes o experts quan són consultats, és a dir, quan expressen les seves opinions, que seran utilitzades per construir els expertons.

Els creadors d’aquests conceptes són Arnold Kaufmann i Gil-Aluja, i la primera obra en què es va parlar d’aquests conceptes està escrita en francès (Kaufmann, A. (1987). Les Expertons. París: Ed. Hermes.). I això és rellevant perquè la llengua francesa fa un ús general del mot expertise que no equival al concepte d’expertesa ni té un equivalent únic en català o en castellà, sinó més d’un.

El mot francès expertise fa referència al concepte d’‘opinió experta’, que, segons el context, expressem en català amb mots com ara peritatge, auditoria, examen pericial, informe, opinió especialitzada, valoració, etc. Vegem, per exemple, els sentits que recull el Wiktionary per a expertise:

expertise féminin

1. (Jurisprudence) Travail des experts.

Faire une expertise.
Procéder par expertise.
On a nommé des architectes pour faire l’expertise des réparations de ce bâtiment.
Frais d’expertise.

2. (Par extension) Procès-verbal, rapport des experts.

Après quatre vacations, ils ont clos, ils ont déposé leur expertise.

3. Examen, estimation par un expert d’un objet d’art ou d’un objet de collection.

L’expertise a établi que ce tableau était un faux.

El verb francès expertiser és un derivat d’expertise, com podem veure en la definició de la Larousse:

expertiser(verbe transitif)

Soumettre à une expertise. Expertiser un tableau.

Pel que fa a l’anglès, cal tenir en compte que aquesta llengua ha adoptat aquests francesismes en la llengua general, com es pot veure en les entrades corresponents del Webster:

expertise noun

Etymology:

French, from Middle French, expertness, from expert
Date:
1868
1 : expert opinion or commentary 2 : the skill of an expert

expertize verb

Inflected Form(s):
ex·pert·ized; ex·pert·iz·ing
Date:
1889
intransitive verb : to give a professional opinion usually after careful study transitive verb : to examine and give expert judgment on.

El fet que l’anglès usi aquesta mateixa família derivativa ha propiciat la difusió del deverbal expertizing, que s’ha adaptat formalment (encara que incorrectament) al català amb la forma expertisatge i al castellà, amb la forma expertizage. El fet que disposem de l’arrel expert- ha contribuït a la comprensió intuïtiva d’aquestes adaptacions formals i a crear la sensació que són correctes. Però si es miren d’aprop, ja es veu que aquestes formes contenen un sufix -isatge que, de fet, és la suma del sufix derverbal -atge amb un fragment del nom expertise o del verb expertize, que no existeix en català. 

Arribats a aquest punt es podria proposar la forma expertatge (expert- + atge), com trobem en algunes pàgines d’Internet (exemple 1, exemple2). El problema que presenta aquesta formació és que el sufix -atge s’adjunta a una arrel verbal, és a dir, s’adjunta a l’arrel expert- del verb expertar. El fet és que no disposem ni en català ni en castellà d’aquest verb, ja que el seu lloc, com ja s’ha vist, l’ocupen altres expressions lingüístiques: valorar, examinar, fer un peritatge, etc. També és interessant tenir en compte el que diu Navarro sobre la traducció dels mots anglesos expert i expertise:

expert. El sentido de esta palabra en inglés no equivale a nuestro experto (persona que ha adquirido sus conocimientos a fuerza de práctica). En la mayor parte de los casos, es preferible recurrir a otras traducciones, como especialista, técnico, perito o entendido. expert opinion o expert report ([Leg.] dictament pericial).

expertise. En relación con lo comentado en la entrada anterior, en español no se dice “experteza”, sino pericia, conocimientos técnicos o conocimientos especializados. En la mayoría de los casos se trata de un concepto que no tiene equivalente exacto en español, pues supone una mezcla de conocimientos teóricos y experiencia práctica; con frecuencia, pues, es preferible traducirlo por una expresión compuesta del tipo ‘conocimientos y experiencia’ o ‘conocimientos teóricos y prácticos’.

Per tal de fer una proposta per resoldre aquesta situació, cal comptar amb l’opinió dels especialistes en la matèria i aclarir en primer lloc els aspectes següents:

Context
Teoria general dels expertons
Construcció d’un expertó
Minimització, maximització i complementació d’expertons
La noció de mitjana en l’expertisatge
Esperança matemàtica d’un expertó
Operacions amb expertons
La utilització d’expertons o la utilització de mitjanes
Distància de Hamming entre expertons
Evolució d’un expertó quan augmenta el nombre d’experts
El contraexpertisatge
Els R-expertons
Coexpertons
M-expertons

Bibliografia

Navarro, Fernando A. Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2006.

Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS