col·lapsar 

Lingüística

El verb col·lapsar és un verb d’aparició relativament recent en català, probablement per influència de l’anglès. En astronomia s’utilitza per referir-se al fenomen del col·lapse gravitacional (terme recollit a la GEC, entre altres fonts). En els diccionaris, però, no es dóna cap definició ni exemple d’ús d’aquest verb en el camp de l’astronomia. Dins de la GEC es troben alguns usos d’aquest verb, a vegades en forma pronominal (un estel es col·lapsa) i altres vegades en forma intransitiva no pronominal (un estel col·lapsa). Aquí, a més, hi ha el problema addicional de restringir l’ús d’aquest verb, que cada cop s’usa més abundantment per influència de l’anglès en detriment d’altres verbs, com esfondrar-se.

El que sembla clar és que en astronomia, ja que tenim el col·lapse gravitacional, també hi ha d’haver el verb col·lapsar, però cal aclarir si «els estels col·lapsen» o si «es col·lapsen». Què és preferible?

Abans de respondre aquesta pregunta, cal tenir en compte que, en l’àmbit de la construcció, el Consell Supervisor del TERMCAT va estudiar el cas i va normalitzar el terme col·lapsar com a intransitiu no pronominal, com es pot veure al Cercaterm o a la Neoloteca:

ca  col·lapsar, v intr
es  colapsar
fr  affaisser, s’
fr  déformer, se
fr  effondrer, s’
en  collapse, to
de  zusammenbrechen

Definicions
ca: Deformar-se, una estructura, fins a un punt crític, de manera que hi ha perill que se’n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d’un pes excessiu o d’una deformació dels materials que la constitueixen.

Per contra, el DIEC només preveu usos o bé transitius o bé pronominals (o intransitius pronominals). D’acord amb una consulta feta a les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC sobre l’ús del verb col·lapsar en astronomia, es va remetre a la informació gramatical recollida al DIEC per a aquest verb, per la qual cosa no es preveu un ús intransitiu no pronominal, independentment de l’àmbit en el qual s’apliqui:

col·lapsar

1 v. tr. [LC] [MD] Produir un col·lapse.
2 1 intr. pron. [LC] Patir un col·lapse. El pulmó s’ha col·lapsat.
2 2 intr. pron. [LC] per ext. Cada matí es col·lapsa el trànsit en aquesta avinguda.

Per tant, de moment tenim una forma intransitiva no pronominal normalitzada pel TERMCAT que no ha estat encara acceptada com a normativa per l’IEC.

Tinguem en compte, també, l’etimologia del mot, que ens pot ajudar a entendre el problema. El verb col·lapsar és un derivat del nom col·lapse, que al seu torn prové d’un participi llatí collapsus, del verb collabor. Aquest verb, que en llatí volia dir més o menys el que vol dir avui, ‘esfondrar-se’, ‘caure’, és un compost de com- + labor ‘relliscar’ (no pas el que vol dir treballar), tot plegat dóna una idea originària de ‘caure conjuntament, alhora’.

És més complicat saber per què un verb arriba a ser pronominal, però sembla clar que el fet de ser-ho o no ser-ho no depèn del significat, sinó de l’evolució que ha seguit dins d’una llengua. Així, per exemple, hi ha verbs, amb la mateixa etimologia i el mateix significat, que en català són intransitius, com caure, i que en castellà són pronominals, caerse.
 
Ara bé, hi ha llengües que no tenen verbs pronominals, perquè la seva estructura sintàctica és diferent, com és el cas de l’anglès. Per tant, un verb manllevat de l’anglès no serà mai pronominal. En aquest cas, però, ens trobem davant d’un verb que ja existeix en català, al qual s’han afegit noves significacions que s’han vehiculat per mitjà de l’anglès. Cal tenir present, però, que aquestes noves significacions són derivades del significat més etimològic (el d’esfondrar-se). Per tant, no estem davant d’un nou significat, sinó davant de l’adaptació o ampliació del significat primigeni a noves realitats; i si el verb en català sempre ha estat pronominal, no hi ha cap raó perquè ho deixi de ser.  
 

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GEC:Enciclopèdia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <http://www.enciclopedia.cat>.

 

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS