endoquitó, exoquitó, mesoquitó 

Ciències de la vida i la salut

El segon formant d’aquests tres termes ve del grec khitōn khitōnos, ‘túnica’. La transcripció de la khi ha de ser qui- i l’accent ha de recaure sobre la darrera o perquè en grec és llarga per naturalesa. Pel que fa a la terminació, els mots grecs terminats en -ōn, -ōnos i els mots llatins terminats en -ōn, -ōnis, quan passen al català, no solament perden la desinència, sinó que, a més, perden la ena etimològica. En plural i en els derivats la ena etimològica torna a aparèixer: sing. endoquitó, pl. endoquitons, de la mateixa manera que fem Ciceró, però tenim ciceron.

Pel que fa als equivalents castellans d’aquests termes, convé refiar-se més del DRAE i no tan de les grafies de Font Quer (que proposa respectivament endoquiton, exoquiton i mesoquiton). En el DRAE trobem l’entrada quitón, que ve del grec khitōn khitōnos, ‘túnica’, on l’accent es resol com en català. Trobem la mateixa grafia, amb accent a la o, en el diccionari Seco, per tant, és clar que en castellà hauríem de tenir endoquitón, exoquitón i mesoquitón.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS