rizòstil 

Ciències de la vida i la salut

En el DIEC hi ha deu compostos el segon formant dels quals és -stil, pres del grec per via del llatí stylum, ‘columna’. Atès que la y és llarga, tots deu compostos haurien de ser aguts, però en comptes d’això hi ha amfipròstil, areòstil, decàstil, hexàstil, hipòstil i pròstil, d’una banda, i axostil, peristil, pigostil i urostil, d’una altra. Naturalment, els ben adaptats són els quatre darrers. Fa anys es va proposar un informe sobre aquests termes per a la Comissió de Lexicografia on es proposava fer-los tots aguts, perquè és rar que hi hagi casos plans i que també ens trobem amb casos com peristil. La Comissió va decidir no modificar l’accent dels sis compostos plans ja que són termes relativament coneguts i difosos en història de l’art i en arquitectura. D’aquesta manera van quedar casos amb accent agut i d’altres amb accent pla.

L’accent del terme consultat hauria de ser agut: rizostil, com axostil, peristil, pigostil i urostil, perquè és l’accent que li correspon si apliquem les regles d’adaptació de termes cultes al català i perquè no forma part de la sèrie de termes d’història de l’art que signifiquen «[temple] amb un nombre x de columnes». En aquest cas, coincideixen la solució castellana, rizostilo, i la catalana, rizostil: totes dues accentuen la i final.

Context

rizòstil rizostil: filera de microtúbuls de les ciatomonadals, més o menys corbada, que s’estén des del centrosoma fins al citoplasma. 

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS