akermanita 

Ciències de la terra

D’acord amb les normes de l’IMA (International Mineralogical Association), que és l’organisme que aprova la nomenclatura mineralògica, els noms de minerals procedents de topònims i antropònims d’alfabets llatins, han de mantenir l’arrel amb la forma gràfica original. Aquesta afirmació general, malgrat tot, no s’aplica al cent per cent per raons diverses, entre les quals hi pot haver el cas que la grafia original entri en conflicte amb la grafia de la llengua d’arribada. En el cas que ara ens ocupa, el terme åkermanita o akermanita (procedent de l’antropònim Åkerman o Akerman), va ser entrat al Vocabulari de mineralogia amb el diacrític damunt la a, tal com fa l’IMA i d’acord amb la grafia original en suec.

No obstant això, cal tenir en compte que en anglès, en altres casos no relacionats amb la mineralogia, hi ha certa tendència a mantenir aquest tipus diacrític damunt la a (com passa amb ångström, que en català s’ha adaptat gràficament amb la forma àngstrom). A més, cal tenir en compte que aquest diacrític no fa variar la naturalesa de la vocal des del punt de vista del català, ja que continua sent una a.

D’altra banda, les normes de l’IMA, tot i que són internacionals, es fan per a l’anglès i no pas per a les altres llengües. Això fa que la màxima de mantenir els noms procedents de topònims i antropònims amb la grafia original, s’hagi de matisar per les dificultats que pot comportar en cada llengua la presència de determinats diacrítics com el que ara ens ocupa i també per la tradició que cada llengua pugui tenir de mantenir o suprimir determinats diacrítics.

Dit això, pot ser que calgui reconsiderar la proposta feta en el Vocabulari de mineralogia i fer la simplificació cap a akermanita o, si més no, deixar que totes dues opcions siguin acceptables.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS