identitari? 

Pedagogia i ensenyament

Alguns noms o adjectius catalans acabats en -ari provenen de mots llatins que al seu torn es van formar sobre substantius acabats en -tas -tatis. Aquests noms o adjectius es poden documentar, per exemple, al Gaffiot:

propietari del ll. proprietarius, -a, -um, íd. (del ll. proprietas, -atis).

voluntari del ll. voluntarius, -a, -um, íd (del ll. voluntas, -atis).

hereditari del ll. hereditarius, -a, -um, íd. (del ll. hereditas, -atis).

solitari del ll. solitarius, -a, -um, íd. (del ll. solitas, -atis).

Per analogia amb aquesta formació llatina, en català i altres llengües, s’han format molts altres adjectius derivats de substantius que en català acaben en -tat i que en llatí acaben en -tas -tatis. Alguns d’aquests adjectius estan formats directament en català, molts altres provenen del baix llatí o d’altres llengües (com el francès i l’anglès) que els han format amb anterioritat. Les informacions etimològiques s’han extret del GDLC o del Diccionari etimològic d’Enciclopèdia Catalana. Cap dels suposats adjectius llatins esmentats en les etimologies apareix documentat al Gaffiot, ja que no pertanyen al llatí clàssic:

autoritari formació culta analògica sobre la base del ll. auctoritas, -atis ’autoritat’.

comunitari 1868; del b. ll. communitarius, -a, -um, íd.

dignatari variant de dignitari. dignitari del b. ll. dignitarius, der. de dignitas, -atis.

humanitari 1864; calc del fr. humanitaire, íd.

igualitari del fr. égalitaire, íd. der. de égalité ’igualtat’.

immunitari formació culta analògica sobre la base del ll. immunitas, -atis ’immunitat’.

llibertari probablement de l’angl. libertarian (s. XVIII), íd.

majoritari formació culta analògica sobre la base del b. ll. majoritas, -atis ’majoria’.

minoritari de minoria.

paritari de paritat.

prioritari de prioritat.

sanitari 1888; formació culta analògica sobre la base del ll. sanitas, -atis ’sanitat’.

societari 1911; del b. ll. societarius, -a, -um, íd.

totalitari 1939; formació culta analògica sobre la base del b. ll. totalitas, -atis ’totalitat’.

trinitari del b. ll. ecl. trinitarius, -a, -um, íd.

unitari s. XV; formació culta analògica sobre la base del ll. unitas, -atis ’unitat’.

universitari 1803; formació culta analògica sobre la base del ll. universitas, -atis ’universitat’.

utilitari 1888; formació culta analògica sobre la base del ll. utilitas, -atis ’utilitat’.

En català, també hi ha altres adjectius amb una terminació semblant, però derivats de substantius catalans amb etimologies diferents. Això explica que mantinguin la t final del substantiu, que no es manté en la formació culta analògica dels adjectius de la llista anterior:

celibatari de celibat.

estatutari (del ll. statutum).

Pel que fa a l’adjectiu identitari, adjectiu a bastament documentat a Internet en contextos com ara tret identitari o conflicte identitari, i que també es documenta en altres llengües com el castellà, el francès i l’italià, no es troba documentat, en canvi, en les obres lexicogràfiques de referència de les llengües que l’utilitzen. La raó és que es tracta d’un adjectiu de formació molt recent, ja que en català no es documenta ni al CTILC (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana), i al CREA (Corpus de Referencia del Español Actual) només es troba documentat a partir del 1996. No obstant això, és una formació analògica culta sobre la base llatina identitas, -atis, com els adjectius de la segona llista. Per tant, s’ha de considerar un adjectiu de formació correcta.

Bibliografia

Bruguera, Jordi. Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. (Sèrie Diccionaris Complementaris).

Gaffiot, F. Dictionnaire latin-français. París: Hachette, cop.1934.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS