assegurança no de vida 

Economia i empresa

Aquest terme fa referència a les assegurances que no són de vida. És a dir, hi ha les assegurances de vida i les que no són de vida. En anglès s’expressa molt fàcilment amb els termes life insurance i non-life insurance. Quan s’ha traduït cap a llengües romàniques com el català o el castellà, s’ha fet sovint un calc sintàctic de l’anglès que ha donat les formes anòmales assegurança no-vida (o no vida, o de no vida). Són anòmales per dues raons:

1. Un nom prefixat genera un concepte nou, independent del nom sense prefix. En aquest cas no-vida (que d’acord amb les normes ortogràfiques s’hauria d’escriure sempre amb un guionet entre no- i vida) evoca una entitat nova (la ‘no-vida’, que podria referir-se a l’abans o el després de la vida, posem per cas). És semblant a conceptes com ara el no-res, la no-violència, etc. En el cas que ens ocupa, però, no es fa referència a cap entitat nova.

2. Tot i que no són construccions gaire abundants, la negació d’una qualitat expressada mitjançant un sintagma preposicional (per ex. de vida), es fa anteposant l’adverbi no a tot el sintagma, i no pas intercalant l’adverbi entre la preposició i el nom. Vegem-ne alguns exemples extrets d’Internet: proposició de llei i proposició no de llei; prosa de ficció i prosa no de ficció; productors de mercat i productors no de mercat, serveis de mercat i serveis no de mercat; etc.

Per tant, la manera més correcta de fer referència a les assegurances que no són de vida, és mitjançant l’expressió assegurances no de vida. Aquesta fórmula apareix a Internet tant en català com en castellà en documents com ara:

- Classificacions de l’Idescat, DOGC, Patronat Català Pro Europa, Cambra de Barcelona.

- BOE, Boletín Oficial de las Cortes Generales, Diario Oficial de las Comunidades Europeas, en diverses directives de la Comissió Europea traduïdes al castellà, etc.

En el cas del DOGC i del BOE, s’hi pot trobar també les formes no-vida (i variants gràfiques), ja que recullen informacions de moltes fonts i no sempre es pot garantir la coherència interna.

En el món universitari, tant en català com en castellà, predominen les formes no-vida, no vida, de no vida, problablement per influència de l’anglès. Formes que caldria anar substituint per no de vida.

Per les mateixes raons cal dir, per exemple, matemàtica actuarial no de vida, actuari no de vida, etc.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS