Autoavaluació Problema 3 Els processos de defensa dels organismes comporten entre altres coses l’extravasació dels leucòcits fora del torrent circulatori mitjançant un procés de migració transendotelial. En general, el procés s’inicia amb el rodament (rolling) dels leucòcits per damunt de les parets dels vasos, l’adhesió i l’extravasació, de manera que s’estableixen interaccions entre les cèl·lules i l’endoteli vascular. Diversos autors s’han dedicat a estudiar aquesta dinàmica en la microcirculació pulmonar, atesa la implicació que té en molts processos patològics d’origen divers. K. Y. i els seus col·laboradors han portat a terme l’estudi en el pulmó de ratolí mantenint-lo en funcionament mitjançant ventilació artificial. Es van tenyir els leucòcits amb GFSE (fluorocrom estable), i els eritròcits, amb FITC (isotiocianat de fluoresceïna). Les observacions es van fer amb microscopi confocal acoblat a una camera de vídeo. El primer punt d’estudi, per a aquests autors, és veure si hi ha procés de rodament en la microcirculació pulmonar. Al començament es va estudiar el rodament de leucòcits en arterioles (a) i vènules (v) pulmonars en condicions normals, és a dir, amb l’endoteli intacte i els leucòcits inactivats. A partir d’aquí es van separar quatre lots que van seguir diferents tractaments: grup de control sense tractament; ICAM-1, grup en què l’ICAM-1 ha estat inhibit; selectina P, grup en què la selectina P ha estat inhibida, i fucoïdina, grup en què les selectines P i L han estat inhibides (fig. 1). Paral·lelament, es van fixar fragments del teixit i es van processar amb les tècniques habituals per a l’estudi histològic (fig. 2). Figura 1 1. Segons els resultats de la figura 1, la interacció leucòcits-endoteli en les condicions experimentals de ventilació en les venes: a) Depèn de l’ICAM-1. b) Depèn de la selectina P. c) Depèn de la selectina L. d) Depèn de la selectina P i la selectina L. e) És independent de les molècules d’adhesió. 2. Segons els resultats de la figura 1, la interacció leucòcits-endoteli en les condicions experimentals de ventilació a les artèries: a) Depèn de l’ICAM-1. b) Depèn de la selectina P. c) Depèn de la selectina L. d) Depèn de la selectina P i la selectina L. e) És independent de les molècules d’adhesió. Figura 2 3. Assenyaleu la correspondència correcta entre les estructures del teixit i els números de la figura 2: a) 1, bronquíols; 2, artèria; 3, vena; 4, alvèols. b) 1, alvèols; 2, bronquíol; 3, artèria; 4, vena. c) 1, vena; 2, alvèols; 3, bronquíol; 4, artèria. d) 1, artèria; 2, vena; 3, alvèols; 4, bronquíols. e) 1, alvèols; 2, vena; 3, artèria; 4, bronquíols. 4. La utilització del microscopi confocal ens permet obtenir la imatge: a) De la ultraestructura del teixit. b) De la infraestructura del teixit. c) Tridimensional del teixit. d) Del teixit amb contrast de fases. e) En vídeo del marcatge autoradiogràfic. Per tal de simular les condicions de moltes patologies respiratòries, es van estimular els leucòcits amb la citocina CINC/gro inductora de neutròfils. Es va fer el seguiment dels efectes de CINC/gro en l’expressió de la selectina L i CD18 (integrina αLβ2) en neutròfils de ratolí, mitjançant la citometria de flux. La figura 3 mostra els resultats en què a representa la intensitat de fluorescència de l’anticòs secundari, i b i c, la intensitat de la fluorescència abans i després de l’estimulació amb CINC/gro. HRL-4: anticòs monoclonal contra la selectina L. WT-3: anticòs monoclonal contra CD18. Figura 3 5. L’activació dels neutròfils per la citocina CINC/gro: a) Disminueix l’expressió de la selectina L i augmenta l’expressió de CD18. b) Augmenta l’expressió de la selectina L i disminueix l’expressió de CD18. c) Disminueix l’expressió de les dues molècules d’adhesió. d) Augmenta l’expressió de les dues molècules d’adhesió. e) No afecta l’expressió de les dues molècules d’adhesió. 6. En alguns casos després del tractament amb CINC/gro els autors han observat resultats contradictoris a causa d’un augment de la rigidesa de les cèl·lules, que pot ser la causa de la dificultat per canviar de forma dels neutròfils, perquè: a) S’altera la dinàmica de la polimerització de l’actina, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits. b) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els desmosomes, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits. c) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els microtúbuls, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits. d) Se sintetitza un excés de fibronectina a la matriu extracel·lular que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits. e) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els microtúbuls, cosa que impedeix el desplaçament dels leucòcits.
Els processos de defensa dels organismes comporten entre altres coses l’extravasació dels leucòcits fora del torrent circulatori mitjançant un procés de migració transendotelial. En general, el procés s’inicia amb el rodament (rolling) dels leucòcits per damunt de les parets dels vasos, l’adhesió i l’extravasació, de manera que s’estableixen interaccions entre les cèl·lules i l’endoteli vascular. Diversos autors s’han dedicat a estudiar aquesta dinàmica en la microcirculació pulmonar, atesa la implicació que té en molts processos patològics d’origen divers. K. Y. i els seus col·laboradors han portat a terme l’estudi en el pulmó de ratolí mantenint-lo en funcionament mitjançant ventilació artificial. Es van tenyir els leucòcits amb GFSE (fluorocrom estable), i els eritròcits, amb FITC (isotiocianat de fluoresceïna). Les observacions es van fer amb microscopi confocal acoblat a una camera de vídeo. El primer punt d’estudi, per a aquests autors, és veure si hi ha procés de rodament en la microcirculació pulmonar. Al començament es va estudiar el rodament de leucòcits en arterioles (a) i vènules (v) pulmonars en condicions normals, és a dir, amb l’endoteli intacte i els leucòcits inactivats. A partir d’aquí es van separar quatre lots que van seguir diferents tractaments: grup de control sense tractament; ICAM-1, grup en què l’ICAM-1 ha estat inhibit; selectina P, grup en què la selectina P ha estat inhibida, i fucoïdina, grup en què les selectines P i L han estat inhibides (fig. 1).
Paral·lelament, es van fixar fragments del teixit i es van processar amb les tècniques habituals per a l’estudi histològic (fig. 2).
1. Segons els resultats de la figura 1, la interacció leucòcits-endoteli en les condicions experimentals de ventilació en les venes:
a) Depèn de l’ICAM-1.
b) Depèn de la selectina P.
c) Depèn de la selectina L.
d) Depèn de la selectina P i la selectina L.
e) És independent de les molècules d’adhesió.
2. Segons els resultats de la figura 1, la interacció leucòcits-endoteli en les condicions experimentals de ventilació a les artèries:
3. Assenyaleu la correspondència correcta entre les estructures del teixit i els números de la figura 2:
a) 1, bronquíols; 2, artèria; 3, vena; 4, alvèols.
b) 1, alvèols; 2, bronquíol; 3, artèria; 4, vena.
c) 1, vena; 2, alvèols; 3, bronquíol; 4, artèria.
d) 1, artèria; 2, vena; 3, alvèols; 4, bronquíols.
e) 1, alvèols; 2, vena; 3, artèria; 4, bronquíols.
4. La utilització del microscopi confocal ens permet obtenir la imatge:
a) De la ultraestructura del teixit.
b) De la infraestructura del teixit.
c) Tridimensional del teixit.
d) Del teixit amb contrast de fases.
e) En vídeo del marcatge autoradiogràfic.
Per tal de simular les condicions de moltes patologies respiratòries, es van estimular els leucòcits amb la citocina CINC/gro inductora de neutròfils. Es va fer el seguiment dels efectes de CINC/gro en l’expressió de la selectina L i CD18 (integrina αLβ2) en neutròfils de ratolí, mitjançant la citometria de flux. La figura 3 mostra els resultats en què a representa la intensitat de fluorescència de l’anticòs secundari, i b i c, la intensitat de la fluorescència abans i després de l’estimulació amb CINC/gro. HRL-4: anticòs monoclonal contra la selectina L. WT-3: anticòs monoclonal contra CD18.
5. L’activació dels neutròfils per la citocina CINC/gro:
a) Disminueix l’expressió de la selectina L i augmenta l’expressió de CD18.
b) Augmenta l’expressió de la selectina L i disminueix l’expressió de CD18.
c) Disminueix l’expressió de les dues molècules d’adhesió.
d) Augmenta l’expressió de les dues molècules d’adhesió.
e) No afecta l’expressió de les dues molècules d’adhesió.
6. En alguns casos després del tractament amb CINC/gro els autors han observat resultats contradictoris a causa d’un augment de la rigidesa de les cèl·lules, que pot ser la causa de la dificultat per canviar de forma dels neutròfils, perquè:
a) S’altera la dinàmica de la polimerització de l’actina, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits.
b) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els desmosomes, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits.
c) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els microtúbuls, cosa que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits.
d) Se sintetitza un excés de fibronectina a la matriu extracel·lular que provoca la incapacitat de deformació dels leucòcits.
e) S’alteren els filaments intermedis i es desorganitzen els microtúbuls, cosa que impedeix el desplaçament dels leucòcits.
